conjunció subordinant
conjunció subordinant
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca conjunció subordinant, n f
- es conjunción subordinante
- fr conjontion de subordination
- en subordinating conjunction
<Lingüística>
Definició
Conjunció que uneix oracions amb diferent rang sintàctic.
Nota
- L'oració precedida per la conjunció s'anomena oració subordinada o inserida; l'altra, oració principal o matriu. La conjunció subordinant prototípica és que. A partir d'aquesta conjunció es formen moltes conjuncions i locucions conjuntives de subordinació. També desenvolupen aquesta funció els pronoms relatius i els interrogatius. Tradicionalment, es considera que les conjuncions subordinants poden ser completives, causals, concessives, condicionals, finals, consecutives, modals i temporals. Alguns lingüistes, però, consideren que les causals, les concessives, les condicionals, les finals i les consecutives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants.
