participi present
participi present
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca participi present, n m
- ca participi actiu, n m sin. compl.
- es participio activo
- es participio presente
- fr participe présent
- en active participle
- en present participle
<Lingüística>
Definició
Forma no personal del verb llatí que es forma afegint al tema de present la terminació ‑ns, ‑ntis i que expressa la capacitat de realitzar l'acció verbal.
Nota
- Així, amans, ‑ntis 'qui estima', del verb amare 'estimar'. El català no ha mantingut el participi present com a forma verbal, i les formes que procedeixen de participis presents funcionen com a noms (cantant, estudiant), adjectius (bullent, ixent) o preposicions (durant, mitjançant). El comportament verbal d'aquests participis encara es pot constatar en la construcció concessiva no obstant això o això no obstant.
