Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  plural, n m
  • es  plural
  • fr  pluriel
  • en  plural

<Lingüística>

Definició
Categoria de nombre que representa més d'una entitat individualitzada.

Nota

  • El plural és el valor marcat per oposició al singular i, per això, en la majoria de llengües les formes plurals tendeixen a ser morfosintàcticament més complexes que les singulars. En català, així, el plural de noms i adjectius es forma, generalment, afegint una ‑s al singular (flor, singular, enfront de flors, plural). La realització del plural provoca, en alguns contextos, alteracions morfofonològiques. Així, els mots acabats en ‑a àtona canvien aquesta vocal per ‑e- (fulla-fulles); els que han perdut la consonant final etimològica ‑n en singular la mantenen en plural (meló-melons); els masculins monosíl·labs o aguts acabats en ‑s, ‑ç, ‑x, ‑ix, ‑tx utilitzen com a marca de plural la forma ‑os (pis-pisos), i els masculins aguts acabats en ‑sc, ‑st, ‑xt, ‑ig poden utilitzar les marques ‑s o ‑os (bosc-boscs/boscos).