verb assertiu
verb assertiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca verb assertiu, n m
- es verbo asertivo
- fr verbe assertif
- en assertive verb
<Lingüística>
Definició
Verb que exigeix una oració completiva en la qual s'afirma o es nega alguna cosa.
Nota
- Per exemple, els verbs dir, pensar, afirmar, etc.