Nota

• L'Alcorà exigeix que les dones, com els homes, guardin la decència en públic, perquè es considera un signe de respecte a Déu, de moralitat i de civilització. El precepte alcorànic que les dones es cobreixin més que els homes s'explica per raons històriques: als primers temps de l'islam, quan aquesta religió encara era marginal a Aràbia, alguns homes no musulmans van voler abusar sexualment de les dones musulmanes. Això va portar a un conflicte sagnant. És en aquest context que va ser introduït un precepte alcorànic que demanava a les dones que portessin un vel o un vestit llarg per indicar alhora la seva dignitat, per tal que no fossin molestades, i la seva pertinença a l'islam, per tal que fossin identificades com a musulmanes. L'Alcorà demana que les dones reservin els seus ornaments als homes més propers de la família (marit, pare, germà, fill) i a les dones musulmanes. Cal insistir que el vel és un costum preislàmic i cultural, típic dels països orientals i mediterranis (encara es portava fins fa poc a l'Estat espanyol, a Itàlia i a Grècia), abans de ser un costum islàmic. També s'ha de dir que a la majoria de països islàmics les dones no tenen cap obligació de portar-ne; també hi ha països islàmics on el vel va ser prohibit (per exemple, a la Turquia d'Atatürk). Si les dones en volen portar per motius de distinció social, de reivindicació religiosa, identitària i cultural, o per mostrar la seva moralitat, ho poden fer. Tanmateix, la legislació d'alguns països, com l'Iran o Aràbia Saudita, obliga les dones, siguin o no musulmanes, nacionals o estrangeres, a dur el cos cobert. En aquests països i en alguns altres (Sudan, Afganistan, Pakistan, etc.), els moviments islamistes militen a favor de portar el vel. En tot cas, existeixen molts tipus de vels que cobreixen més o menys la cara i el cos segons els països: la gel·laba, el hijab, el haik, el nicab, el xador, el burca, el sari, etc. En diversos països d'Europa, el vel ha posat de manifest la por actual a l'islam i ha creat polèmica sobre si era adequat dur-lo als llocs públics: la posició més extrema ha estat a França, on l'any 2004 es va votar una llei que prohibeix, a les escoles públiques, tots els signes religiosos visibles, i particularment el vel islàmic, considerats incompatibles amb la laïcitat de l'Estat.