Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "foc" dins totes les àrees temàtiques

consolva consolva

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
fabària fabària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fabària, n f
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de fulla, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de paret, n m alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  consolva, n f alt. sin.
  • ca  cullerot, n m alt. sin.
  • ca  fava grassa, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  faves de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  foguera, n f alt. sin.
  • ca  herba callera, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cascadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba grassa, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  octàvia, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  pell de llimona, n f alt. sin.
  • ca  balze, n m var. ling.
  • ca  curalotot, n m var. ling.
  • nc  Sedum telephium L.

<Botànica > crassulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fabària, n f
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de fulla, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de paret, n m alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  consolva, n f alt. sin.
  • ca  cullerot, n m alt. sin.
  • ca  fava grassa, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  faves de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  foguera, n f alt. sin.
  • ca  herba callera, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cascadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba grassa, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  octàvia, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  pell de llimona, n f alt. sin.
  • ca  balze, n m var. ling.
  • ca  curalotot, n m var. ling.
  • nc  Sedum telephium L.

<Botànica > crassulàcies>

far far

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  far, n m
  • ca  farola, n f sin. compl.
  • ca  foc, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l'albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
floc floc

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  floc, n m
  • ca  foc, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Vela de tall hissada a proa del trinquet
floc floc

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  floc, n m
  • ca  foc, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Vela que, en una fragata, un bergantí, una goleta, etc., s'amura al pont intermedi entre el cim del botaló i el tamboret del bauprès.
floc floc

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  floc, n m
  • es  foque
  • fr  foc
  • en  jib

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Vela de tallant triangular que s'utilitza per a arribar i per a cenyir.
floc floc

<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  floc, n m
  • es  foque, n m
  • fr  foc, n m
  • it  fiocco, n m
  • en  jib, n

<Copa Amèrica > Velers > Veles i caps>

Definició
Vela més petita d'un veler, de tallant triangular i fixada al costat de proa del pal.

Nota

  • 1. En un AC75 el floc té una superfície total de 90 m2 i va fixat al pal rotatiu; consta de diversos sabres que el mantenen tibant. El floc es complementa amb la vela major.
  • 2. En un floc es distingeixen el gràtil, la baluma i el pujament, segons el costat de què es tracti.
  • 3. En la vela esportiva el floc sovint també s'anomena gènova (génova en castellà, génois en francès, genoa en italià i genoa en anglès) quan designa un floc de grans dimensions que se sobreposa a la vela major per la banda del pal.
foc foc

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  foc, n m
  • es  fuego

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Combustió amb producció de flama i/o emissió de fum o d'altres productes volàtils.