Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "fragment" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Mecànica>

Definició

Nota

bladenc -a bladenc -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bladenc -a, adj
  • es  trigueño
  • fr  froment
  • en  wheaten

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició
Dit del pelatge o del plomatge que és ros fosc.

Nota

  • S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.
blat blancal blat blancal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
blat de moro blat de moro

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • ca  blat d'Indi, n m var. ling.
  • ca  blat de l'Indi, n m var. ling.
  • ca  blatdindi, n m var. ling.
  • ca  frument de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  maís, n m var. ling.
  • ca  mallorquer, n m var. ling.
  • ca  millot, n m var. ling.
  • ca  pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
  • ca  pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
  • ca  pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
  • ca  pèl de panoja, n m var. ling.
  • ca  pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
  • ca  seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
  • nc  Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
bram bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bram, n m
  • es  rebuzno
  • fr  braiment
  • en  bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit de l'ase.
coeficient de fregament coeficient de fregament

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coeficient de fregament, n m
  • es  coeficiente de rozamiento, n m
  • fr  coefficient de frottement, n m
  • en  coefficient of friction, n
  • de  Reibungszahl, n f

<Enginyeria>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • sbl  

<Física > Mecànica>

Definició

Nota

coeficient de fregament longitudinal de càlcul coeficient de fregament longitudinal de càlcul

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  coeficient de fregament longitudinal de càlcul, n m
  • es  coeficiente de rozamiento longitudinal de cálculo
  • en  design coefficient of longitudinal deceleration

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Coeficient de fregament entre el pneumàtic i el paviment usat en el càlcul de la distància de frenada i, per tant, en el càlcul de la ^distància de parada^.

Es considera que aquest coeficient ha de ser quelcom inferior al realment existent entre un pneumàtic en bon estat i un paviment moll, a fi de donar un marge de seguretat.

La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) estableix per a aquest coeficient uns valors variables en funció de la velocitat inicial, que van de 0,432 per a 40 km/h a 0,249 per a 150 km/h.
coeficient de fregament transversal de càlcul coeficient de fregament transversal de càlcul

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  coeficient de fregament transversal de càlcul, n m
  • es  coeficiente de rozamiento transversal de cálculo
  • en  design value of side friction demand
  • en  side friction demand factor

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Coeficient de fregament entre el pneumàtic i el paviment usat en el càlcul de velocitats de referència, sia la ^velocitat específica^, la ^velocitat dinàmica^ o la velocitat d'un percentil determinat, com la ^velocitat del percentil 85^.

Per a la velocitat específica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat còmoda i, alhora, segura. La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) estableix per a aquest coeficient uns valors que van de 0,180 per a 40 km/h a 0,060 per a 150 km/h. Per a la velocitat dinàmica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat segura estant els pneumàtics en bon estat i el ^paviment^ moll i amb un cert marge de seguretat.
coixinet de fricció coixinet de fricció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  coixinet de fricció, n m
  • ca  coixinet de fregament, n m sin. compl.
  • es  cojinete de deslizamiento, n m
  • es  cojinete de fricción, n m
  • es  cojinete liso, n m
  • fr  coussinet de glissement, n m
  • fr  palier de glissement, n m
  • fr  palier lisse, n m
  • it  bronzina, n f
  • it  cuscinetto a strisciamento, n m
  • it  cuscinetto radente, n m
  • en  plain bearing, n
  • en  sleeve bearing, n
  • en  slide bearing, n

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Peça buida, de forma generalment cilíndrica i lubricada per la cara interior, que acull la part final d'un eix per a evitar el contacte directe amb el seu suport, amb l'objectiu de facilitar el moviment de l'eix i evitar el desgast dels materials.