Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "francesc" dins totes les àrees temàtiques

abella becada abella becada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abella becada, n f
  • ca  abellera becada, n f alt. sin.
  • ca  abellera de la becada, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  becada francesa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys scolopax Cav. subsp. scolopax

<Botànica > orquidàcies>

abella becada abella becada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abella becada, n f
  • ca  abellera becada, n f alt. sin.
  • ca  abellera de la becada, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  becada francesa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys scolopax Cav. subsp. scolopax

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agret rosat, n m alt. sin.
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  magreta de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  magreta francesa, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis articulata Savigny in Lam.
  • nc  Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

agrella agrella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agret rosat, n m alt. sin.
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  magreta de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  magreta francesa, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis articulata Savigny in Lam.
  • nc  Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

bélier francès bélier francès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: gegant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bélier francès
  • es  belier francés
  • fr  bélier français
  • en  French Belier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: gegant>

Definició
Raça cunícola de mida gran, originària de França, d'aptitud càrnia i de cos compacte i massís, amb les orelles llargues i caigudes.
bélier francès bélier francès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: gegant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bélier francès
  • es  belier francés
  • fr  bélier français
  • en  French Belier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: gegant>

Definició
Raça cunícola de mida gran, originària de França, d'aptitud càrnia i de cos compacte i massís, amb les orelles llargues i caigudes.
billar de caramboles billar de caramboles

<09 Esports de pilota > 16 Billar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  billar de caramboles, n m
  • ca  billar francès, n m sin. compl.
  • es  billar de carambola
  • es  billar francés
  • fr  billard carambole
  • fr  billard européen
  • fr  billard français
  • fr  billard sans blouse
  • en  carom billiards
  • en  carom games

<Esport > 09 Esports de pilota > 16 Billar>

Definició
Conjunt de modalitats de billar que es juguen amb tres boles, dues de blanques o bé una de blanca i una de groga, com a boles d'atac, i una de vermella, en una taula de billar sense troneres, consistents a aconseguir el màxim nombre de caramboles possible.

Nota

  • Són modalitats de billar de caramboles el billar artístic, les cinc bitlles, el joc de quadres, el joc per bandes i la partida lliure.
bosquerola de les Marías bosquerola de les Marías

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola de les Marías, n f
  • es  reinita de las Marías
  • fr  granatelle des Marias
  • en  Tres Marias chat
  • de  Tres-Marías-Sängerkardinal
  • nc  Granatellus francescae
  • nc  Granatellus venustus francescae alt. sin.

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

bosquerola de les Marías bosquerola de les Marías

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola de les Marías, n f
  • es  reinita de las Marías
  • fr  granatelle des Marias
  • en  Tres Marias chat
  • de  Tres-Marías-Sängerkardinal
  • nc  Granatellus francescae
  • nc  Granatellus venustus francescae alt. sin.

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja peluda, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba porguera, n f alt. sin.
  • ca  malcoratge, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge bord, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  matapuça, n f alt. sin.
  • ca  melcoratge, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge borrós, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de rata, n f alt. sin.
  • ca  platejada de camí, n f alt. sin.
  • ca  astepa, n f var. ling.
  • ca  bercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercolage, n m var. ling.
  • ca  mercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercoratge, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>