Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca agenda visual personalitzada, n f
es bullet journal, n m
es diario de viñetas, n m
en bullet journal, n

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició

Agenda en què s'anoten les tasques pendents, que el propietari de l'agenda marca amb símbols creats per ell mateix segons el tipus de tasca de què es tracti, així com pensaments i esdeveniments importants de cada mes, i que es pot personalitzar amb dibuixos, fotografies, etc.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca agenda visual personalitzada, n f
es bullet journal, n m
es diario de viñetas, n m
en bullet journal, n

Definició

Agenda en què s'anoten les tasques pendents, que el propietari de l'agenda marca amb símbols creats per ell mateix segons el tipus de tasca de què es tracti, així com pensaments i esdeveniments importants de cada mes, i que es pot personalitzar amb dibuixos, fotografies, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alcipe bruna, n f
es fulveta parda
fr alcippe brun
en brown fulvetta
en brown nun-babbler
de Braunschwanzalcippe
nc Alcippe brunneicauda