Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "gal��pet" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cicuta, n f
- ca ceguda, n f sin. compl.
- ca cicuta major, n f sin. compl.
- ca julivert de galàpet, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- ca cagaferro, n m alt. sin.
- ca calamac, n m alt. sin.
- ca canyaferla, n f alt. sin.
- ca ceguda major, n f alt. sin.
- ca cicuta mascle, n f alt. sin.
- ca fonoll de bou, n m alt. sin.
- ca fonoll de gripau, n m alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca julivert de calàpet, n m alt. sin.
- ca julivert de riu, n m alt. sin.
- ca julivert fals, n m alt. sin.
- ca cecuta, n f var. ling.
- ca ceguta, n f var. ling.
- ca ciguda, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- ca julivert de sapo, n m var. ling.
- ca junivert de riu, n m var. ling.
- ca secuta, n f var. ling.
- nc Conium maculatum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cicuta, n f
- ca ceguda, n f sin. compl.
- ca cicuta major, n f sin. compl.
- ca julivert de galàpet, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- ca cagaferro, n m alt. sin.
- ca calamac, n m alt. sin.
- ca canyaferla, n f alt. sin.
- ca ceguda major, n f alt. sin.
- ca cicuta mascle, n f alt. sin.
- ca fonoll de bou, n m alt. sin.
- ca fonoll de gripau, n m alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca julivert de calàpet, n m alt. sin.
- ca julivert de riu, n m alt. sin.
- ca julivert fals, n m alt. sin.
- ca cecuta, n f var. ling.
- ca ceguta, n f var. ling.
- ca ciguda, n f var. ling.
- ca givertassa, n f var. ling.
- ca julivert de sapo, n m var. ling.
- ca junivert de riu, n m var. ling.
- ca secuta, n f var. ling.
- nc Conium maculatum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca raïm de galajet, n m sin. compl.
- ca raïm de llop, n m sin. compl.
- ca raïm galàpet, n m sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de dragó, n f
- ca flor de galàpet, n f sin. compl.
- ca flor de tigre, n f sin. compl.
- ca escarapel·la, n f alt. sin.
- ca flor de calàpet, n f alt. sin.
- ca flor de galàpat, n f var. ling.
- nc Stapelia variegata L.
- nc Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de dragó, n f
- ca flor de galàpet, n f sin. compl.
- ca flor de tigre, n f sin. compl.
- ca escarapel·la, n f alt. sin.
- ca flor de calàpet, n f alt. sin.
- ca flor de galàpat, n f var. ling.
- nc Stapelia variegata L.
- nc Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>