Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "gall" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agalla, n f
  • ca  cecidi, n m
  • ca  gala, n f
  • ca  macarulla, n f
  • es  agalla, n f
  • es  cecidio, n m
  • fr  cécidie, n f
  • fr  galle, n f
  • en  cecidium, n
  • en  gall, n

<Botànica>

avellana avellana

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avellana, n f
  • es  avellana, n f
  • en  gall, n

<Enginyeria forestal>

bilis bilis

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa sense taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  pelaia bruixa, n f var. ling.
  • ca  pelaya bruixa, n f var. ling.
  • ca  quepellá, n m var. ling.
  • nc  Lepidorhombus whiffiagonis
  • nc  Pleuronectes megastoma var. ling.
  • es  gallo
  • es  gallo del norte
  • es  gallo del Norte
  • fr  cardine
  • fr  cardine franche
  • en  megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

bruixa bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa sense taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  pelaia bruixa, n f var. ling.
  • ca  pelaya bruixa, n f var. ling.
  • ca  quepellá, n m var. ling.
  • nc  Lepidorhombus whiffiagonis
  • nc  Pleuronectes megastoma var. ling.
  • es  gallo
  • es  gallo del norte
  • es  gallo del Norte
  • fr  cardine
  • fr  cardine franche
  • en  megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

bruixa sense taques bruixa sense taques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bruixa sense taques, n f
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • es  gallo
  • es  gallo del Norte
  • fr  cardine
  • fr  cardine franche
  • en  megrim
  • nc  Lepidorhombus whiffiagonis

<Peixos>

catxel catxel

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  catxel, n m
  • ca  carculla, n f sin. compl.
  • ca  escopinya de gallet, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  petxina ratllada, n f sin. compl.
  • es  berberecho
  • fr  coque commune
  • en  common edible cockle
  • nc  Cerastoderma edule

<Peixos>

Definició
Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, d'uns 3 a 5 centímetre de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, comestible.
cecidi cecidi

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cecidi, n m
  • es  agalla, n f
  • es  cecidia, n f
  • fr  cécidie, n f
  • fr  galle, n f
  • en  gall, n

<Enginyeria forestal>

estrelítzia estrelítzia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estrelítzia, n f
  • ca  flor d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m alt. sin.
  • ca  ocell del paradís, n m alt. sin.
  • ca  estrílitzia, n f var. ling.
  • nc  Strelitzia reginae Banks ex Aiton

<Botànica > estrelitziàcies>

estrelítzia estrelítzia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estrelítzia, n f
  • ca  flor d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m alt. sin.
  • ca  ocell del paradís, n m alt. sin.
  • ca  estrílitzia, n f var. ling.
  • nc  Strelitzia reginae Banks ex Aiton

<Botànica > estrelitziàcies>