Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "gargall" dins totes les àrees temàtiques

civada estèril civada estèril

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada estèril, n f
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
  • ca  margall llarg, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sac, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

dipòsit a les dents de carrall dipòsit a les dents de carrall

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  dipòsit a les dents de carrall
  • en  tartar deposit on teeth

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

escopidor escopidor

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  escopidor, n m
  • es  gárgola
  • en  scupper

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Canal volada, situada a la coberta d'un edifici, a una certa distància de la paret, per on vessa l'aigua de la pluja.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  envit, n m sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  nyucla, n f sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  fredí, n m var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiula pavo, n f var. ling.
  • ca  juglà, n m var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  junglar, n m var. ling.
  • ca  just-plà, n m var. ling.
  • ca  manistre, n m var. ling.
  • ca  ñucla, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  vid d'en Gahona, n m var. ling.
  • ca  vit d'en Gamona, n m var. ling.
  • ca  xuclàs, n m pl var. ling.
  • nc  Thalassoma pavo
  • nc  Chlorichthys pavo var. ling.
  • nc  Labrus pabo var. ling.
  • nc  Thalasoma pavo var. ling.
  • es  doncella
  • es  fredi
  • es  julia
  • es  pez verde
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

fadrí fadrí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  envit, n m sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  nyucla, n f sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  fredí, n m var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiula pavo, n f var. ling.
  • ca  juglà, n m var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  junglar, n m var. ling.
  • ca  just-plà, n m var. ling.
  • ca  manistre, n m var. ling.
  • ca  ñucla, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  vid d'en Gahona, n m var. ling.
  • ca  vit d'en Gamona, n m var. ling.
  • ca  xuclàs, n m pl var. ling.
  • nc  Thalassoma pavo
  • nc  Chlorichthys pavo var. ling.
  • nc  Labrus pabo var. ling.
  • nc  Thalasoma pavo var. ling.
  • es  doncella
  • es  fredi
  • es  julia
  • es  pez verde
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

fals carbó del margalló fals carbó del margalló

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fals carbó del margalló, n m

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de les fulles del margalló (Chamaerops humilis L.) produïda pel fong ustilaginal Graphiola phoenicis (Mong.) Poit.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenal, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs boscà, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bosc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ombra, n m alt. sin.
  • nc  Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. subsp. sylvaticum

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenal, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs boscà, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bosc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ombra, n m alt. sin.
  • nc  Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. subsp. sylvaticum

<Botànica > gramínies / poàcies>

gàrgara gàrgara

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gàrgara, n f
  • ca  gargarisme, n m
  • es  gárgara
  • es  gargarismo
  • fr  gargarisme
  • en  gargarisme
  • en  gargle

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

gàrgara gàrgara

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Teràpies naturals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Unió General de Treballadors de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS DE CATALUNYA. Vocabulari de naturopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/195/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Unió General de Treballadors de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gàrgara, n f
  • es  gárgara

<Teràpies naturals > Naturopatia > Fitoteràpia>

Definició
Acció de mantenir un líquid a la gola agitant-lo amb la contracció dels músculs del vel del paladar i l'expulsió de l'aire dels pulmons amb finalitats terapèutiques.