Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "governador" dins totes les àrees temàtiques

governador | governadora governador | governadora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador | governadora, adj
  • es  gobernador | gobernadora

<Dret>

Definició
Que governa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Consell Rector és l'òrgan col·legiat governador del Consorci.
governador | governadora governador | governadora

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador | governadora, n m, f
  • es  gobernador | gobernadora, n m, f

<Dret constitucional>

governador -a governador -a

<Dret constitucional>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  governador -a, n m, f
  • es  gobernador
  • fr  gouverneur
  • en  governor

<Dret constitucional>

Definició
Persona que governa, especialment una província, ciutat, etc., en nom del sobirà.
governador -a civil governador -a civil

<Política>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  governador -a civil, n m, f
  • es  gobernador civil

<Política>

governador civil | governadora civil governador civil | governadora civil

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador civil | governadora civil, n m, f
  • es  gobernador civil | gobernadora civil, n m, f

<Dret constitucional>

governador civil | governadora civil governador civil | governadora civil

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador civil | governadora civil, n m, f
  • es  gobernador civil | gobernadora civil

<Dret públic>

Definició
Persona que dirigeix i coordina el Govern civil d'una província.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • V. t.: Govern Civil n m
governador general governador general

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador general, n m
  • ca  procurador general, n m sin. compl.
  • ca  procurador reial, n m sin. compl.
  • es  gobernador general
  • es  procurador general
  • es  procurador real

<Història del dret>

Definició
Càrrec reial vinculat a l'hereu de la Corona d'Aragó.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans
  • Arreu d'Europa era comuna la necessitat que tot príncep que es volia desplaçar habitualment, i sovint fora dels seus territoris, designés un oficial que el substituís en l'exercici de les seves funcions mentre era absent. Aquest problema era més evident a la Corona d'Aragó, on el rei es traslladava amb freqüència per tots els seus regnes. A l'origen, aquest càrrec rebia la denominació procurador reial, posteriorment procurador general i, finalment, des del segle XIV, governador general.
    Normalment, es tractava d'un governador únic per a tota la Corona, que tenia altres governadors subordinats per a cada territori. Les atribucions del governador eren molt àmplies en matèria de govern i de justícia. A partir del 1299, el càrrec es va adscriure a la persona del primogènit i hereu. D'aquesta manera es pretenia que el successor del rei es familiaritzés amb les tasques pròpies del govern i l'administració de justícia; així, el primogènit es preparava per a governar mentre els súbdits l'anaven coneixent com a futur rei.
  • V. t.: lloctinent general n m
governador general | governadora general governador general | governadora general

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador general | governadora general, n m, f
  • es  gobernador general | gobernadora general

<Història del dret>

Definició
A Catalunya, càrrec creat per assumir les competències de la Presidència i del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya després de la suspensió de l'Estatut del 1932.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El càrrec de governador general de Catalunya es va crear mitjançant l'article 2 de la Llei de suspensió de les facultats concedides per l'Estatut de Catalunya al Parlament de la Generalitat, fins que les Corts, a petició del Govern i un cop aixecada la suspensió de les garanties constitucionals, van acordar el restabliment gradual del règim autonòmic, el 2 de gener de 1935. El càrrec es va suprimir l'any 1936.
governador militar | governadora militar governador militar | governadora militar

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador militar | governadora militar, n m, f
  • es  gobernador militar

<Dret>

Definició
Oficial que exerceix el comandament de les forces militars d'una província militar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
governador militar i polític governador militar i polític

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador militar i polític, n m
  • es  gobernador militar y político

<Història del dret>

Definició
Cap militar de graduació dependent del capità general de la província, que exercia el comandament sobre tots els membres de la milícia del districte o la plaça d'armes corresponent i, a més, representava la jurisdicció reial ordinària civil i criminal de primera instància, subjecta en apel·lació a audiències i cancelleries. chancillerías.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El títol militar era expedit pel rei, per mitjà del Consell de Guerra (des del 1717 per la Secretaria del Despatx de Guerra). En canvi, el de caràcter polític ho era per la Cambra de Castella. Aquesta figura, desconeguda dins la Corona d'Aragó, estava des de finals del segle XVII en franc retrocés a Castella, però amb els decrets de Nova Planta adquirí una dimensió repressiva vital, més acusada a València i a Catalunya que a Aragó.
    Sis dels dotze corregiments catalans eren considerats governs militars i polítics, és a dir, units al corregiment: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa i Puigcerdà. El 1802 es configurà el govern militar i polític de Figueres. Els corregiments de Mataró, de Vilafranca del Penedès i de Vic també tingueren governadors militars i polítics, tot i que no es consideraven places fortes. A part hi havia el govern militar i polític de Castella-Lleó i la Vall d'Aran, un districte especial que no era corregiment.
    El govern militar i polític era sovint una jubilació digna per a militars del segle XVIII cansats, vells, incapacitats o ferits, que tenien el suport de la Cort, però que ja no podien afrontar la prova física d'una batalla. Malgrat això, era també una carrera administrativa -un cursus honorum- que permetia a molts militars servir al rei, amb manu militare, en governs militars, corregiments, comandàncies i capitanies. Era, per tant, un comandament de guarnició, no pas de campanya. La graduació d'aquests militars a Catalunya era de tinent general, mariscal de camp, brigadier, coronel o tinent coronel.
    Dins la concepció plurinacional de la monarquia hispana, molts eren castellans, irlandesos, italians o flamencs. La presència de catalans era escassa. Una part important d'aquests militars estava adscrita a les Reials Guàrdies d'Infanteria espanyola i valona (l'elit de l'exèrcit borbònic) i tenia una condició social pròpia d'una noblesa de servei. El governador estava en contacte estret amb la Capitania, la Intendència, el Consell de Guerra i la Secretaria del Despatx de Guerra. Tenia la responsabilitat de preparar la defensa de la plaça contra qualsevol amenaça exterior o interior. Per això tenia un estat major, amb oficials subordinats com ara el tinent de rei o el sergent major. Segons les ordenances carolines del 22 d'octubre de 1768, havia d'inspeccionar les tropes i vetllar per garantir-ne la disciplina, preparar i assignar allotjaments, hospitals i l'alimentació, però també castigar les faltes dels soldats amb arrest, perseguir desertors i davant un delicte greu sotmetre'ls a consell de guerra, la sentència del qual era només apel·lable al rei per mitjà del Consell de Guerra (tribunal que protegia l'honor i el fur militar). Els delictes comuns eren competència del governador militar, sempre amb dictamen de l'Auditoria de Guerra. Els delictes comesos pels sotsoficials i els oficials quedaven a la discreció dels consells ordinaris dels regiments i del capità general.
    El governador havia de supervisar i dirigir les reparacions de les infraestructures estratègiques (quarters, fortificacions, muralles i baluards); custodiar l'artilleria (armes de foc i blanques, dipòsits de munició i polvorins), però també havia de controlar les armes dels paisans i confiscar-les, segons els bans i les reials ordres.
    El manteniment de l'ordre públic era fonamental per a evitar disturbis, per això ordenava rondes nocturnes, el toc de queda i la vigilància de portes i vies d'accés a la ciutat. Si calia, podia disposar de l'auxili de milícies i d'esquadres.
    Com a autoritat política que era (corregidor) i president de l'ajuntament, gaudia de la complicitat de l'ajuntament per a mantenir la pau interna i per a organitzar el reclutament -per sorteig- dels quints. Igualment, com a justícia reial ordinària, subordinava l'actuació dels seus alcaldes majors o tinents de corregidor i els oficials subalterns de la cúria restants, a tasques de vigilància, i es coordinà, a partir del 1769, amb els alcaldes de quarter i els alcaldes de barri.