Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "grau" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Ciències de la Terra > Meteorologia>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror? 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
  • es  (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
  • es  (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
  • es  (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
  • es  (Grau 3: maror) marejada, n f
  • es  (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
  • fr  (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
  • fr  (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
  • fr  (Grau 2: marejol) mer belle, n f
  • fr  (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
  • fr  (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
  • it  (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
  • it  (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
  • it  (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
  • it  (Grau 3: maror) mare mosso, n m
  • it  (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
  • en  (Grau 0: mar plana) calm sea, n
  • en  (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
  • en  (Grau 2: marejol) smooth sea, n
  • en  (Grau 3: maror) slight sea, n
  • en  (Grau 4: forta maror) moderate sea, n

<Ciències de la Terra > Meteorologia>

Definició
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):

- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.

- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.

- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.

- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.

- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.

Nota

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà? 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
  • es  (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
  • es  (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
  • es  (Grau 8: temporal) temporal, n m
  • es  (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
  • es  (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
  • es  (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
  • es  (Grau 12: huracà) huracán, n m
  • es  (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
  • fr  (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
  • fr  (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
  • fr  (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
  • fr  (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
  • fr  (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
  • fr  (Grau 12: huracà) ouragan, n m
  • it  (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
  • it  (Grau 8: temporal) burrasca, n f
  • it  (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
  • it  (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
  • it  (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
  • it  (Grau 12: huracà) uragano, n m
  • en  (Grau 7: vent fort) near gale, n
  • en  (Grau 8: temporal) gale, n
  • en  (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
  • en  (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
  • en  (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
  • en  (Grau 12: huracà) hurricane, n

<Ciències de la Terra > Meteorologia>

Definició
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà? 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
  • es  (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
  • es  (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
  • es  (Grau 8: temporal) temporal, n m
  • es  (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
  • es  (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
  • es  (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
  • es  (Grau 12: huracà) huracán, n m
  • es  (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
  • fr  (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
  • fr  (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
  • fr  (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
  • fr  (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
  • fr  (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
  • fr  (Grau 12: huracà) ouragan, n m
  • it  (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
  • it  (Grau 8: temporal) burrasca, n f
  • it  (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
  • it  (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
  • it  (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
  • it  (Grau 12: huracà) uragano, n m
  • en  (Grau 7: vent fort) near gale, n
  • en  (Grau 8: temporal) gale, n
  • en  (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
  • en  (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
  • en  (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
  • en  (Grau 12: huracà) hurricane, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
adverbi de grau adverbi de grau

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adverbi de grau, n m
  • ca  adverbi quantitatiu, n m sin. compl.
  • ca  intensificador, n m sin. compl.
  • ca  quantificador de grau, n m sin. compl.
  • es  adverbio de cantidad
  • es  adverbio de grado
  • es  cuantificador de grado
  • es  intensificador
  • fr  adverbe de degré
  • fr  adverbe de quantité
  • fr  intensifieur
  • fr  quantificateur de degré
  • en  degree adverb
  • en  degree quantifier
  • en  intensifier

<Lingüística>

Definició
Adverbi que indica el valor amb què es presenta, en una escala de graus, la propietat o la situació expressada per un adjectiu, un altre adverbi o un verb.

Nota

  • Per exemple, terriblement, molt i massa en Estava terriblement angoixat, Viu molt lluny, Crida massa. El terme equivalent intensificador és propi de la terminologia de la gramàtica generativa.
aigua de grau aigua de grau

<Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aigua de grau, n f
  • ca  aigua forta, n f sin. compl.
  • es  agua de grado

<Indústria > Indústria de la pell>

blocatge de primer grau blocatge de primer grau

<Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  blocatge de primer grau, n m

<Cardiologia>

Definició
Blocatge en què solament hi ha un alentiment del pas de l'impuls.
blocatge de segon grau blocatge de segon grau

<Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  blocatge de segon grau, n m

<Cardiologia>

Definició
Blocatge en què algunes vegades, però no sempre, el pas de l'impuls és deturat completament.
blocatge de tercer grau blocatge de tercer grau

<Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  blocatge de tercer grau, n m
  • ca  blocatge avançat, n m sin. compl.
  • ca  blocatge complet, n m sin. compl.
  • ca  blocatge total, n m sin. compl.

<Cardiologia>

Definició
Blocatge en què la conducció de l'impuls és deturada del tot.