Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "guia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
agulla agulla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
Crescentia cujete Crescentia cujete

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Crescentia cujete
  • es  crescencia
  • es  güira
  • es  jícaro
  • fr  crescentia
  • en  calabash tree
  • en  crescencia
  • nc  Crescentia cujete

<Botànica>

Definició
Arbre tropical de la família de les bignoniàcies, d'uns cinc metres d'alçària i fruits globosos o allargats d'escorça dura que són aprofitats per a fer-ne estris d'ús domèstic com ara tasses i plats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  güirà, n f
  • es  pirincho
  • fr  guira cantara
  • en  guira cuckoo
  • de  Guirakuckuck
  • nc  Guira guira

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

güirà güirà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  güirà, n f
  • es  pirincho
  • fr  guira cantara
  • en  guira cuckoo
  • de  Guirakuckuck
  • nc  Guira guira

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gaia, n f
  • es  nesga

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Tros de terreny de forma triangular comprès entre peces de forma més regular.
gaia gaia

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gaia, n f
  • es  nesga, n f
  • fr  godet, n m
  • en  gore, n

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Tros de roba triangular que es posa en un vestit per donar-li el vol necessari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  goura, n f
  • es  gura, n f
  • fr  goura, n m
  • it  gura, n f
  • pt  pomba-goura, n f
  • en  crowned-pigeon, n
  • de  Krontaube, n f

<Zoologia > Ocells>

Definició
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Goura i Microgoura, de la família dels colúmbids, de l'ordre dels columbiformes, pròpies dels boscos de Nova Guinea i altres illes pròximes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixa, n f
  • ca  guixa borda, n f alt. sin.
  • ca  guixó tuberós, n m alt. sin.
  • nc  Lathyrus tuberosus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixa, n f
  • ca  guixa borda, n f alt. sin.
  • ca  guixó tuberós, n m alt. sin.
  • nc  Lathyrus tuberosus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>