Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "idealisme" dins totes les àrees temàtiques

acefàlia

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acefàlia, n f
  • ca  acefalisme, n m sin. compl.
  • es  acefalia
  • fr  acéphalie
  • en  acephalia

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Qualitat d'acèfal, mancança de cap.
adrenalisme

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Nefrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adrenalisme, n m

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Nefrologia>

Definició
Estat morbós, resultant de la disfunció de les càpsules suprarenals.
apinealisme

<Endocrinologia i nutrició>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  apinealisme, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Neurologia>

Definició
Absència de la funció de la glàndula pineal.
auralisme

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

  • ca  auralisme, n m
  • es  auralismo
  • en  auralism

<Otorinolaringologia > Disciplines connexes > Terapèutica>

Definició
Mètode d'aprenentatge del llenguatge en què es dona la màxima importància a l'estimulació auditiva.
dualisme

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dualisme, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Terme general que designa les teories o doctrines que admeten la coexistència, antagonisme o independència, en l'univers o en l'home de dos principis, orígens o fenòmens (per exemple l'esperit i la matèria o l'ànima i el cos).
dualisme

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dualisme, n m
  • es  dualismo, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

dualisme

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dualisme, n m
  • es  dualismo
  • fr  dualisme
  • en  dualism

<Dret internacional públic>

Definició
Concepció doctrinal segons la qual el dret internacional públic i el dret intern són dos ordres jurídics separats i autònoms.

Nota

  • 1. Segons el dualisme, les normes internacionals s'integren en els sistemes estatals mitjançant una llei o norma interna que les hi incorpora.
  • 2. El dualisme s'oposa al monisme.
dualisme

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dualisme, n m
  • es  dualismo
  • fr  dualisme
  • en  dualism

<Lingüística>

Definició
Teoria del significat que postula l'existència d'una relació directa entre les formes lingüístiques i els referents que denoten.

Nota

  • S'oposa a la teoria triàdica, segons la qual la relació s'estableix entre formes lingüístiques, referents i sentits.
dualisme

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs de revisió.

  • ca  dualisme, n m
  • es  dualismo, n m
  • en  dualism, n

<Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques>

Definició
Concepció que considera l'ésser humà constituït per dos elements radicalment distints, el cos i, depenent de la tradició, l'esperit, l'ànima, la psique, la raó o la ment.

Nota

  • 1. El dualisme s'oposa al monisme antropològic, que considera que en l'ésser humà tot es pot explicar físicament (materialisme) o bé que tot és producte de la ment.
  • 2. El filòsof alemany Christian Wolff va ser qui va aplicar per primera vegada el terme dualisme en l'àmbit filosòfic, oposant-lo al monisme.
dualisme

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dualisme, n m
  • es  dualismo
  • en  dualism

<Música>

Definició
Teoria que concedix el mateix valor al mode major i al mode menor.