Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "imposar" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto
- en tax
- en taxation
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto
- en tax
<Assegurances > Contracte d'assegurança > Preu>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto
- fr impôt
- en tax
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto
- en tax
- en taxation
<Economia i empresa>
Definició
<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es tributo, n m
- en tax, n
<Comptabilitat financera>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca impost, n m
- es impuesto, n m
<Dret administratiu > Activitat administrativa>
Definició
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els impostos són la categoria tributària principal i la que conté, d'una manera més clara, les notes definitòries dels tributs.
D'acord amb l'article 2.2.c de la Llei general tributària, «els impostos són tributs exigits sense contraprestació el fet imposable dels quals està constituït per negocis, actes o fets que posin de manifest la capacitat econòmica del contribuent».
Es tracta, per tant, de tributs el supòsit de fet dels quals es caracteritza per dos elements essencials: d'una banda, pel fet que no hi concorre cap activitat administrativa -d'aquí l'expressió tributs exigits sense contraprestació -; i, d'altra banda, perquè posa de manifest la capacitat econòmica del contribuent.
Doctrinalment s'han elaborat diverses classificacions dels impostos, les quals acostumen a ser utilitzades per l'òrgan legislador en la mateixa definició legal que conté la normativa reguladora de l'impost corresponent.
Una primera classificació és la que distingeix entre impostos directes i impostos indirectes. Des d'una vessant econòmica, els impostos directes són els que graven un índex directe de capacitat econòmica -com ara l'obtenció de renda o la titularitat de béns-, mentre que els impostos indirectes són els que tenen per objecte de gravamen el consum o el tràfic patrimonial. Alhora, des d'una perspectiva jurídica, els impostos indirectes són aquells en què la normativa estableix l'obligació de repercutir o traslladar la càrrega tributària a una tercera persona aliena al cercle de persones obligades tributàriament, obligació inexistent en el marc dels impostos directes. Tenint en compte aquesta classificació, l'impost sobre el valor afegit es configura com un impost indirecte (grava el consum i el subjecte passiu està obligat a repercutir l'impost a l'adquirent del bé o servei corresponent), mentre que l'impost sobre la renda de les persones físiques es configura com un clar exemple d'impost directe (grava l'obtenció de renda, en tant que índex directe de riquesa, i no hi ha obligació de repercutir-lo).
Una segona classificació és la que distingeix entre impostos personals i impostos reals. Els impostos personals són aquells el fet imposable dels quals no pot ser pensat sense posar-lo en relació amb una persona determinada, i són reals en el cas contrari. Així, es consideren personals els impostos que graven la renda o el patrimoni global d'una persona (com ara l'impost sobre la renda de les persones físiques o l'impost sobre el patrimoni) i reals aquells que graven el consum o sotmeten a gravamen una renda o bé determinats, sense tenir en compte la resta de rendes o béns dels quals és titular aquell mateix subjecte (aquest és el cas de l'impost sobre el valor afegit o de l'impost sobre transmissions patrimonials).
Sovint, aquesta classificació es confon amb la que distingeix entre impostos subjectius i impostos objectius. Els impostos subjectius són aquells en què les circumstàncies personals i familiars de cada subjecte passiu (edat, nombre de descendents o ascendents, discapacitat d'algun dels membres de la unitat familiar, etc.) són tingudes en compte en la quantificació del tribut, i són objectius en el cas contrari. D'aquesta manera, l'impost sobre la renda de les persones físiques és un impost subjectiu, mentre que l'impost sobre el valor afegit esdevé un impost objectiu.
Finalment, hi ha una darrera classificació que distingeix entre impostos instantanis i impostos periòdics, segons la durada del supòsit de fet corresponent. Així, els impostos periòdics són aquells el fet imposable dels quals, per la pròpia naturalesa, té una certa durada en el temps. Aquesta prolongació temporal comporta que l'òrgan legislador fraccioni el temps en què es realitza el fet imposable de l'impost en terminis successius -anomenats períodes impositius-, associant una quota tributària a cada període. En canvi, en els impostos instantanis el fet imposable s'esgota una vegada ja s'ha realitzat. Atenent a aquesta classificació, l'impost sobre la renda de les persones físiques és un impost periòdic, ja que grava la totalitat de la renda obtinguda pel subjecte passiu en un període determinat (concretament, de l'1 de gener al 31 de desembre de cada any), mentre que l'impost de successions i donacions és un impost instantani perquè el fet imposable es realitza en el moment de la defunció del causahavent - V. t.: contribució especial n f
- V. t.: taxa n f
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impost, n m
- es impuesto, n m
- en tax, n
<Fiscalitat>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca impost, n m
- ca taxa, n f sin. compl.
- ca tribut, n m sin. compl.
- es impuesto, n m
- fr impôt, n m
- en tax, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Polítiques econòmiques>
Definició
Nota
- Els impostos poden ser directes, quan graven individus o empreses per la percepció de renda o beneficis, o la tinença de patrimoni, o indirectes, quan graven el consum i la despesa.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca impost, n m
- ca taxa, n f sin. compl.
- ca tribut, n m sin. compl.
- es impuesto, n m
- fr impôt, n m
- en tax, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Polítiques econòmiques>
Definició
Nota
- Els impostos poden ser directes, quan graven individus o empreses per la percepció de renda o beneficis, o la tinença de patrimoni, o indirectes, quan graven el consum i la despesa.