Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ailant, n m
ca vernís del Japó, n m sin. compl.
ca arbre de carretera, n m alt. sin.
ca arbre del cel, n m alt. sin.
ca arbre garavater, n m alt. sin.
ca arbre pudent, n m alt. sin.
ca canya de la pudor, n f alt. sin.
ca cornissa, n f alt. sin.
ca espantagitanos, n m alt. sin.
ca fals vernís, n m alt. sin.
ca hivernenc, n m alt. sin.
ca mal arbre, n m alt. sin.
ca sambuc, n m alt. sin.
ca ailantus, n m var. ling.
ca irlando, n m var. ling.
ca malarbre, n m var. ling.
nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ailant, n m
ca vernís del Japó, n m sin. compl.
ca arbre de carretera, n m alt. sin.
ca arbre del cel, n m alt. sin.
ca arbre garavater, n m alt. sin.
ca arbre pudent, n m alt. sin.
ca canya de la pudor, n f alt. sin.
ca cornissa, n f alt. sin.
ca espantagitanos, n m alt. sin.
ca fals vernís, n m alt. sin.
ca hivernenc, n m alt. sin.
ca mal arbre, n m alt. sin.
ca sambuc, n m alt. sin.
ca ailantus, n m var. ling.
ca irlando, n m var. ling.
ca malarbre, n m var. ling.
nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a l'anet (Anethum graveolens), n f
ca al·lèrgia al fonoll pudent (Anethum graveolens), n f sin. compl.
es alergia a eneldo (Anethum graveolens), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 91161000135109

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anet, n m
ca fonoll pudent, n m sin. compl.
ca anet pudent, n m alt. sin.
ca angèlica borda, n f alt. sin.
ca comí, n m alt. sin.
ca fenoll pudent, n m alt. sin.
ca anat, n m var. ling.
ca ànec, n m var. ling.
ca anega, n f var. ling.
ca aneldo, n m var. ling.
ca onet, n m var. ling.
nc Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anet, n m
ca fonoll pudent, n m sin. compl.
ca anet pudent, n m alt. sin.
ca angèlica borda, n f alt. sin.
ca comí, n m alt. sin.
ca fenoll pudent, n m alt. sin.
ca anat, n m var. ling.
ca ànec, n m var. ling.
ca anega, n f var. ling.
ca aneldo, n m var. ling.
ca onet, n m var. ling.
nc Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca anet, n m
ca fonoll pudent, n m sin. compl.
es eneldo, n m
fr anet, n m
en dill, n
nc Anethum graveolens

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, d'acció carminativa i estimulant.

Nota

De l'anet, se n'havia emprat l'oli.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia clematídia, n f
ca aristolòquia sarmentosa, n f alt. sin.
ca clematítide, n f alt. sin.
ca herba de les gotes, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba pudenta, n f var. ling.
nc Aristolochia clematitis L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia clematídia, n f
ca aristolòquia sarmentosa, n f alt. sin.
ca clematítide, n f alt. sin.
ca herba de les gotes, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba pudenta, n f var. ling.
nc Aristolochia clematitis L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "impudent" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Nota