Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ingl��s" dins totes les àrees temàtiques

crioll anglès de Panamà crioll anglès de Panamà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Panamà
  • cod  panamanian Creole English
  • ar  كريول انجليزي في باناما
  • cy  Creoliaith Saesneg Panama
  • de  Panamaisches Kreolenglisch
  • en  Panamanian Creole English
  • es  criollo inglés de Panamá
  • eu  ingeles oinarriko Panamako kreolera
  • fr  créole anglais du Panama
  • gn  krióllo ingles Panama-gua
  • gn  krióllo oñembohapóva ingles rehe sin. compl.
  • it  creolo inglese del Panamá
  • ja  パナマの英語系クレオ-ル語
  • nl  Engels Creools uit Panama
  • pt  crioulo inglês do Panamá
  • ru  Панамский креольский язык на английской основе
  • zh  巴拿马克里奥尔英语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Panamà>

Definició
El crioll anglès de Panamà és el resultat de la immigració de mà d'obra procedent de diversos llocs del Carib anglès (els grups majoritaris eren els procedents de Jamaica i Barbados). És a dir que aquest crioll no es va originar a Panamà, sinó que diferents varietats de crioll anglès van ser dutes per aquests immigrants, que ja les parlaven com a primera llengua, durant els segles XIX i XX.

Alguns autors parlen més aviat de varietats diferents de crioll anglès a Panamà. A la regió de Bocas del Toro, una regió relativament aïllada de la resta del país, es parla una variant amb trets lingüístics específics, que té el seu origen en unes circumstàncies històriques diferents: el primer contacte amb variants de crioll anglès en aquesta zona es va produir amb l'arribada d'esclaus que van dur colons angloparlants de San Andrés i Providencia a començament del segle XIX. Posteriorment, a final del segle XIX i començament del XX, van arribar-hi immigrants caribenys, especialment de l'àrea de Jamaica, per treballar en les plantacions de bananes.

D'una altra banda, s'ha fet referència a una altra variant dialectal parlada a Puerto Armuelles, però no ha estat investigada fins al moment. No hi ha, de fet, gaire documentació sobre les comunitats criolles de Panamà en general.
crioll anglès de Saint Christopher i Nevis crioll anglès de Saint Christopher i Nevis

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Saint Christopher i Nevis
  • de  Kittitian Creole Englisch
  • en  Saint Christopher and Nevis English Creole
  • en  Kittitian Creole English sin. compl.
  • en  Kreyol sin. compl.
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Saint Christopher y Nevis
  • es  kittitian creole english sin. compl.
  • es  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • eu  saint Christopher y NevisIngelesean kreolera
  • eu  kittitian creole english sin. compl.
  • eu  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Saint-Christophe-et-Niévès
  • fr  kittitian Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Saint Christopher y Nevis
  • gl  kittitian creole english sin. compl.
  • gl  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Saint Christopher e Nevis
  • it  kittitian creole english sin. compl.
  • it  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Saint Kitts en Nevis
  • nl  Kittitian Creole English sin. compl.
  • nl  Saint Kitts Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Saint Christopher y Nevis
  • pt  kittitian creole english sin. compl.
  • pt  leeward caribbean creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Saint Christopher i Nevis>

Definició
Saint Cristopher i Nevis formen part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda i Montserrat. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle XVII, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.

La Federació de Saint Christopher i Nevis està formada per dues illes: Saint Christopher, o Saint Kitts, amb el 78% de la població, i Nevis, amb el 22% restant. Cristòfor Colom fou el primer a fer referència a aquestes illes, que va batejar com a San Jorge y San Martín. Les inexactituds dels primers mapes, però, en van dificultar la identificació, de manera que van esdevenir San Cristóbal i Santa María de las Nieves, noms posteriorment anglicitzats.

Colonitzades ded del segle XVII per anglesos i francesos, van quedar sota control únicament britànic el 1783. El crioll de base anglesa es va desenvolupar entre els esclaus africans portats per treballar en les plantacions de sucre. Les dues illes van accedir de manera conjunta a la independència el 1983 i van formar la Federació de Saint Chistopher i Nevis. Els darrers anys Nevis s'ha plantejat separar-se de Saint Christopher: el 1998 es va organitzar un referèndum, però la proposta d'independència no va rebre prou suport.

El 98% de la població de Saint Christopher i Nevis parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa als usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de Tobago crioll anglès de Tobago

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Tobago
  • de  Tobagonian Creole Englisch
  • en  Tobago English Creole
  • es  criollo inglés de Tobago
  • eu  tobago Ingelesean kreolera
  • fr  créole anglais de Tobago
  • fr  créole anglais tobagodien sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Tobago
  • it  creolo inglese di Tobago
  • nl  Creools Engels op Tobago
  • nl  Engels-Creools van Tobago sin. compl.
  • nl  Tobagonees Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Tobago

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'Illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823 l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

A Tobago es parla aparentment un crioll de base anglesa. No és del tot clar si es tracta d'una llengua independent o d'una variant del crioll anglès o variant local d'anglès de Trinitat, potser més conservadora pel que fa als trets criolls. La informació sobre la llengua de Trinitat també és bastant confusa. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. D'altres fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc. A Trinitat encara hi ha uns pocs parlants del crioll de base francesa.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Trinitat crioll anglès de Trinitat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Trinitat
  • de  Trinidadian Creole Englisch
  • en  Trinidad English Creole
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Black English sin. compl.
  • en  Broken English sin. compl.
  • en  broken english sin. compl.
  • en  English Dialect sin. compl.
  • en  english dialect sin. compl.
  • en  English Trini sin. compl.
  • en  English trini sin. compl.
  • en  Trinidad Vernacular English sin. compl.
  • en  trinidad vernacular english sin. compl.
  • en  Trinidanian Creole English sin. compl.
  • en  trinidanian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Trinitat
  • es  black english sin. compl.
  • es  broken english sin. compl.
  • es  english dialect sin. compl.
  • es  english trini sin. compl.
  • es  trinidad vernacular english sin. compl.
  • es  trinidanian creole english sin. compl.
  • eu  trinidad ingelesean kreolera
  • eu  black english sin. compl.
  • eu  broken english sin. compl.
  • eu  english dialect sin. compl.
  • eu  english trini sin. compl.
  • eu  trinidad vernacular english sin. compl.
  • eu  trinidanian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Trinité
  • fr  anglais des Noirs sin. compl.
  • fr  broken English sin. compl.
  • fr  english dialect sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Trinitat
  • gl  black english sin. compl.
  • gl  broken english sin. compl.
  • gl  english dialect sin. compl.
  • gl  english trini sin. compl.
  • gl  trinidad vernacular english sin. compl.
  • gl  trinidanian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Trinidad
  • it  black english sin. compl.
  • it  broken english sin. compl.
  • it  english dialect sin. compl.
  • it  english trini sin. compl.
  • it  trinidad vernacular english sin. compl.
  • it  trinidanian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Trinidad
  • nl  Broken English sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van Trinidad sin. compl.
  • nl  English dialect sin. compl.
  • nl  Trinidadiaans Engels-Creools sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Trinitat
  • pt  black english sin. compl.
  • pt  broken english sin. compl.
  • pt  english dialect sin. compl.
  • pt  english trini sin. compl.
  • pt  trinidad vernacular english sin. compl.
  • pt  trinidanian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Turks i Caicos crioll anglès de Turks i Caicos

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Turks i Caicos
  • de  Turks and Caicos Creole Englisch
  • en  Turks and Caicos Creole English
  • en  Turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Turks y Caicos
  • es  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • eu  Turks eta Caicos Ingelesean kreolera
  • eu  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • fr  créole anglais des îles Turques-et-Caïques
  • fr  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Turks y Caicos
  • gl  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • it  creolo inglese di Turks e Caicos
  • it  turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • nl  Creools Engels op de Turks- en Caicoseilanden
  • nl  Engels-Creools van de Turks- en Caicoseilanden sin. compl.
  • nl  Turks and Caicos Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Turks-Caicos
  • pt  turks and Caicos Creole English sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Illes Turks i Caicos>

Definició
Les illes Turks i Caicos formen un arxipèlag: les illes Turks estan compostes per dues illes habitades (Grand Turk i Salt Kay), sis esculls coral·lins i nombroses illes rocalloses, i les illes Caicos estan formades per sis illes principals (South Caicos, East Caicos, Middle o Grand Caicos, North Caicos, Providenciales i West Caicos), tan sols algunes d'habitades, i diversos illots. Geogràficament, formen part de l'arxipèlag de les Bahames.

L'explorador espanyol Juan Ponce de León les va visitar el 1512 i, durant els segles següents, francesos, espanyols i britànics se'n van disputar la propietat. El 1799 la Gran Bretanya se les va annexionar com a part de les Bahames. Van esdevenir un territori britànic d'ultramar el 1973, quan les Bahames van obtenir la independència.

El 95% dels 36.000 habitants de Turks i Caicos parlen el crioll de base anglesa. Hi ha molt poca informació sobre aquest crioll, que no ha estat mai estudiat. Podria ser proper al crioll anglès de les Bahames.
entornpeu a l'anglesa entornpeu a l'anglesa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  entornpeu a l'anglesa, n m
  • es  zanca a la inglesa, n f
  • es  zanca abierta, n f
  • es  zanca de cremallera, n f
  • fr  crémaillère, n f
  • fr  limon à crémaillère, n m
  • fr  limon à l'anglaise, n m
  • fr  limon en crémaillère, n m
  • en  bridgeboard, n
  • en  cut string, n
  • en  open string, n
  • en  open stringer, n
  • eu  bantzu ireki, n
  • eu  ingeles erako bantzu, n
  • eu  zango ingles, n
  • eu  zango ireki, n

<Fusteria > Construccions>

entrepà de bacó anglès entrepà de bacó anglès

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrepà de bacó anglès
  • es  bocadillo de beicon inglés
  • fr  sandwich au bacon anglais
  • it  panino imbottito con bacon inglese
  • en  English bacon sandwich
  • de  Brötchen mit englischem Bacon

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

esmorzar complet esmorzar complet

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  esmorzar complet, n m
  • ca  esmorzar a l'anglesa, n m sin. compl.
  • es  desayuno completo, n m
  • es  desayuno inglés, n m
  • fr  petit déjeuner à l'anglaise, n m
  • fr  petit déjeuner complet, n m
  • en  English breakfast, n
  • en  full breakfast, n
  • de  englisches Frühstück, n n
  • de  komplettes Frühstück, n n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Esmorzar que sol incloure cafè o te, pastes, cereals i diversos plats, freds i calents.
futbol de carnaval futbol de carnaval

<09 Esports de pilota > 17 Altres esports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  futbol de carnaval, n m
  • ca  futbol medieval anglès, n m sin. compl.
  • es  fútbol de carnaval, n m
  • es  fútbol medieval inglés, n m
  • fr  footbal médiéval, n m
  • en  medieval football, n
  • en  mob football, n
  • en  mob soccer, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 17 Altres esports>

Definició
Joc tradicional britànic jugat a partir de l'edat mitjana entre dos equips d'un gran nombre de jugadors, especialment de poblacions veïnes, consistent a introduir una mena de pilota, sovint una bufeta de porc inflada, portant-la o impulsant-la amb el peu o altres mitjans a una de les dues metes establertes, situades molt lluny l'una de l'altra, pràcticament sense regles ni prohibicions.

Nota

  • 1. Sovint l'objectiu era fer arribar la pilota a un punt de la pròpia població (per exemple, l'església). L'absència de normes en el futbol de carnaval (es pensa que pràcticament només estava prohibit matar un oponent) provocava que les partides fossin molt violentes; per aquest motiu van rebre diverses prohibicions.
  • 2. Hi ha diversos jocs relacionables amb el futbol que es jugaven a Europa durant l'edat mitjana. El futbol de carnaval fa referència a un d'aquests jocs que es disputava a la Gran Bretanya per la septuagèsima, és a dir durant les tres setmanes anteriors a la quaresma. Aquest joc va continuar a la Gran Bretanya fins a quasi desaparèixer al segle XIX; tot i això, encara se'n conserven traces en festes tradicionals d'alguns punts d'Escòcia i Anglaterra.
  • 3. La denominació futbol de carnaval, i els equivalents paral·lels, es deu a l'època de l'any en què es jugava, més o menys coincident amb els dies de carnaval previs a la quaresma; en canvi, els noms originals anglesos mob football i mob soccer fan referència al component multitudinari, amb equips que podien sobrepassar el centenar de jugadors per cada bàndol.
gerret flabioler gerret flabioler

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gerret flabioler, n m
  • ca  gerret, n m sin. compl.
  • ca  gerret anglès, n m sin. compl.
  • ca  gerret imperial, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  gerret fabiol, n m var. ling.
  • ca  gerrèt imperial, n m var. ling.
  • ca  gerret inglés, n m var. ling.
  • ca  gerret inglès, n m var. ling.
  • ca  gerrèt inglés, n m var. ling.
  • ca  gètcara, n m var. ling.
  • ca  jerret, n m var. ling.
  • ca  jerret inglés, n m var. ling.
  • ca  mòre, n f var. ling.
  • ca  rejet, n m var. ling.
  • nc  Centracanthus cirrus
  • nc  Moena Osbeikii var. ling.
  • nc  Smaris insidiator var. ling.
  • es  jerret imperial
  • es  madre de la boga
  • fr  picarel guetteur
  • en  curled picarel

<Peixos > Centracàntids>