Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "liquidaci��" dins totes les àrees temàtiques

dissolució de societats dissolució de societats

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dissolució de societats, n f
  • es  disolución de sociedades
  • es  extinción de sociedades
  • es  liquidación de sociedades

<Dret mercantil>

Definició
Modificació d'una societat que comporta l'inici del procés de liquidació i, a vegades, d'una manera simultània, la seva extinció amb l'atribució del patrimoni net resultant als socis, proporcionalment a llur participació en el capital social.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les societats es poden dissoldre per voluntat dels socis o bé per les causes que estableixen les lleis o els estatuts de la mateixa societat. Que hi hagi una causa de dissolució no implica l'extinció automàtica de la societat, sinó que normalment ha de passar per un procés de liquidació.
    L'ordenament jurídic espanyol no fixa un règim comú per a la dissolució de totes les societats mercantils. Les normes establertes pel Codi de comerç (CCom) en els articles del 221 al 237, tot i que foren pensades per a les societats mercantils en general, s'apliquen únicament a les societats de persones. El règim de dissolució establert per la Llei de societats anònimes (LSA) té, en canvi, una transcendència fonamental, no únicament perquè també s'aplica a les societats comanditàries per accions, sinó també perquè ha estat l'inspirador de les normes que conté la Llei de societats de responsabilitat limitada (LSRL).
    Malgrat que les causes de dissolució actuen d'una manera diferent, totes produeixen l'efecte d'iniciar el període de liquidació. Durant aquest període, la societat, que pateix modificacions importants, ha de posar fi a les relacions que manté amb tercers i amb els socis. La liquidació acaba amb l'extinció definitiva de la societat, és a dir amb la cancel·lació de l'assentament registral.
    La desaparició d'una societat és, normalment, una operació complexa en la qual entren en joc, no únicament els interessos del socis, sinó també, i d'una manera molt especial, els interessos dels creditors de la societat, perquè l'extinció de la societat no comporta únicament la dissolució del vincle que uneix els socis, sinó també l'extinció dels contractes i de les relacions jurídiques que la societat té pendents amb tercers. Per aquest motiu, la dissolució comporta un període, més o menys llarg, en què s'ha de liquidar la societat, cobrar els crèdits, pagar els deutes i dividir el patrimoni que resta entre els socis. Només un cop acabada la liquidació es pot formalitzar l'extinció mitjançant la cancel·lació registral, juntament amb el dipòsit dels llibres de comerç i dels documents de la societat.
    1. CAUSES DE DISSOLUCIÓ. Pel que fa a les causes de dissolució, es pot distingir entre les causes comunes a totes les societats i les específiques de les societats personalistes i de les societats de capital. a) Causes de dissolució comunes a totes les societats: I) per compliment del termini fixat en el contracte de societat o en els estatuts; II) per conclusió de l'empresa que constitueix l'objecte social o impossibilitat manifesta d'assolir-lo o per paralització dels òrgans socials; III) a causa de pèrdues que deixen reduït el patrimoni a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sempre que no es reintegri ni es redueixi, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració del concurs d'acord amb la Llei concursal (LConc), o bé de pèrdua total del capital social; IV) per fusió o escissió total de la societat, si bé aquestes causes tenen una naturalesa diferent i no comporten l'obertura del procés de liquidació; V) per acord dels socis, i VI) per qualsevol altra causa fixada en l'escriptura social. b) Causes de dissolució específiques de les societats col·lectives i comanditàries simples, recollides en l'article 222 del CCom i en la LConc: I) la mort d'un soci col·lectiu o d'una sòcia col·lectiva, si l'escriptura social no conté un pacte exprés de continuar la societat amb els hereus del soci difunt o de la sòcia difunta, o de la subsistència de la societat entre els socis supervivents; II) la inhabilitació d'un soci gestor o d'una sòcia gestora per a administrar els seus béns o l'obertura de la fase de liquidació en el concurs de qualssevol dels socis col·lectius, i III) la denúncia del contracte celebrat per temps indefinit, si és sol·licitada per alguna de les persones associades. I c) Causes de dissolució especifiques de les societats de capital: I) reducció del capital social per sota del mínim legal (art. 260.5 LSA i art. 104.1.f LSRL); II) manca d'exercici de l'activitat o de les activitats que constitueixin l'objecte social durant tres anys consecutius (art. 104.1.d LSRL), i III) la societat comanditària per accions es dissol per les mateixes causes que la societat anònima, i també per mort, cessament o obertura del període de liquidació de tots els socis col·lectius. La dissolució es pot evitar si en el termini de sis mesos s'incorporen socis col·lectius o la societat decideix transformar-se en un altre tipus social (art. 157 CCom).
    No totes les causes de dissolució operen de la mateixa manera; algunes operen de ple dret i d'altres necessiten l'existència d'un acord de la junta general o d'una declaració judicial que declari prèviament l'existència de la causa de dissolució. Entre les causes que operen de ple dret hi ha: a) el compliment del termini fixat en el contracte o bé en els estatuts de la societat; b) l'acord dels socis de dissoldre la societat pres per unanimitat en la societat col·lectiva i comanditària simple, o bé per acord majoritari pres en la junta general de socis en el cas de les societats de capital; c) per la mort d'un soci col·lectiu o d'una sòcia col·lectiva, excepte si l'escriptura social conté un pacte exprés en contra, o bé per denúncia del contracte en el cas de societats col·lectives o comanditàries simples, constituïdes per temps indefinit.
    En els casos en què les causes de dissolució són diferents de les esmentades anteriorment, és necessari que els socis es pronunciïn sobre l'existència de la causa de dissolució. En la societat col·lectiva i la societat comanditària és necessari l'acord unànime dels socis col·lectius i, pel que fa als socis comanditaris, cal respectar les normes de l'escriptura social (art. 152 i 157 CCom). En les societats capitalistes (anònimes i limitades), és necessari l'acord de la junta general que declari l'existència de la causa de dissolució que no opera de ple dret (art. 260 LSA i art. 105 LSRL).
    Tant la LSA com la LSRL obliguen els administradors a convocar la junta general en un termini de dos mesos perquè adopti l'acord de dissolució, si hi concorre alguna de les causes de dissolució fixades per l'article 260.1, apartats 3, 4, 5 i 7 de la LSA, o bé per l'article 140.1, lletres c, d, e, f i g, i l'article 140.2 de la LSRL. Els administradors poden fer la convocatòria a requeriment de qualsevol soci o sòcia que cregui que hi ha una causa de dissolució.
    Els administradors estan obligats a sol·licitar la dissolució judicial de la societat quan l'acord social sigui contrari a la dissolució o no es pugui aconseguir. El termini per a presentar la sol·licitud és de dos mesos a comptar de la data prevista per a la celebració de la junta, quan aquesta no s'hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l'acord hagi estat contrari a la dissolució o no s'hagi adoptat (art. 262.2, 262.3, 262.4 LSA i art. 105.3 i 105.4 LSRL).
    Els administradors que incompleixin l'obligació de convocar la junta general en el termini previst per la llei han de respondre solidàriament de les obligacions socials posteriors a l'esdeveniment de la causa legal de dissolució. De la mateixa manera responen els administradors que no sol·liciten la dissolució judicial, o el concurs de la societat si es donen les condicions necessàries. En aquests casos, les obligacions socials reclamades es consideren posteriors a l'aparició de la causa de dissolució, llevat que els administradors demostrin que són anteriors (art. 262.5 LSA i art. 105.5 LSRL).
    Un cop acordada, la dissolució s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil per aconseguir eficàcia davant de tercers (art. 226 CCom), excepte en el cas que la causa de dissolució sigui el compliment del temps previst en l'escriptura social, cas en el qual el Registre actua d'ofici inscrivint una nota al marge de l'última inscripció en la qual es fa constar la dissolució de la societat (art. 238.1 Reglament del Registre Mercantil [RRM]).
    En el cas de les societats anònimes i comanditàries per accions, a més de la inscripció en el Registre Mercantil i la publicació en el Boletín Oficial del Registro Mercantil (BORME), també s'ha de publicar en un diari dels de més circulació a la província del domicili social de la societat (art. 246 RRM).
    2. EFECTES DE LA DISSOLUCIÓ: LA LIQUIDACIÓ. L'efecte principal de la dissolució és l'obertura del període de liquidació de la societat. La societat dissolta conserva la seva personalitat jurídica durant el període de liquidació, en el transcurs del qual la societat ja no es dedica a l'exercici de la seva activitat social, sinó únicament i exclusivament a dur a terme totes les operacions necessàries per a la liquidació. En el període de liquidació, la societat ha d'actuar en els tràmits jurídics amb la seva raó social seguida de l'expressió societat en liquidació.
    La liquidació, en sentit ampli, comprèn una sèrie d'operacions dirigides a satisfer els creditors socials i a la distribució del patrimoni romanent entre els socis. Mentre dura la liquidació es manté l'organització social en defensa dels creditors perquè, un cop satisfets, es pugui repartir el patrimoni restant entre els socis. Des del moment en què es declara la dissolució d'una societat, els administradors perden llurs facultats i són substituïts pels liquidadors, que són l'òrgan d'administració i representació durant el període de liquidació (art. 267.1 LSA i art. 110.1 LSRL). L'article 114 de la LSRL estableix que són aplicables als liquidadors les normes fixades per als administradors que no s'oposin a les normes dictades expressament per a ells. Aquest principi es pot aplicar, per analogia, a les altres societats mercantils.
    Els liquidadors s'anomenen de la manera que estableixin els estatuts socials. L'article 229 del CCom estableix que en les societats col·lectives i comanditàries simples, el càrrec de liquidador o liquidadora ha de recaure sobre els mateixos administradors. De la mateixa manera, en la societat de responsabilitat limitada, el càrrec de liquidador o liquidadora ha de recaure sobre les persones que ocupin el càrrec d'administrador o d'administradora en el moment de declarar-se la dissolució, excepte que els estatuts ho estableixin altrament (art. 110.1 LSRL). En les societats anònimes, el nombre d'administradors ha de ser sempre senar; aquesta exigència no es dona en el cas de les societats de responsabilitat limitada (SRL). El nomenament de liquidadors s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil, i s'hi ha de fer constar la identitat i la manera d'exercir el càrrec. En el cas que no hagin estat nomenats per un període determinat, el nomenament s'entén fet per a tot el període de temps que duri la liquidació (art. 243 al 245 RRM i art. 111 LSRL).
    La gestió i la representació de la societat per tal de realitzar totes les operacions necessàries per a dur a terme la liquidació són funcions dels liquidadors. L'article 112 de la LSRL estableix que la representació correspon a cadascun dels liquidadors individualment, sempre que els estatuts no diguin una altra cosa. Aquesta norma no es pot estendre a les altres societats. En cas d'insolvència de la societat, els liquidadors, en un termini màxim de deu dies, estan obligats a sol·licitar la declaració del concurs de la societat (art. 281 LSA i 124 LSRL). També estan obligats a informar periòdicament els socis i els creditors de la marxa de la liquidació (art. 273 LSA).
    Pel que fa als administradors, aquests han de cessar en el càrrec en els casos següents: a) per conclusió de la liquidació; b) per revocació de la junta general; c) per decisió judicial, sempre que hi hagi causa justa i hagi estat sol·licitat per accionistes que representin el 20 % del capital social; d) en el cas de renúncia formal del liquidador o la liquidadora; e) per la mort del liquidador o la liquidadora, i f) a banda dels casos esmentats, la LSRL estableix que qualsevol soci o sòcia, o persona amb interès legítim, pot demanar al jutge o a la jutgessa la separació dels liquidadors si, transcorreguts tres anys des de l'obertura de la liquidació, no s'ha sotmès a l'aprovació de la junta general el balanç final de liquidació (art. 111.2 LSRL). Els liquidadors responen davant dels socis i dels creditors de qualsevol perjudici que els hagin causat per frau o negligència greu en l'exercici de llur càrrec.
    La junta general continua existint en el període de liquidació, si bé les seves funcions queden limitades als assumptes relatius a la liquidació. La junta de la societat anònima i la de la societat de responsabilitat limitada han de ser informades de la marxa de la liquidació per a poder acordar el que convingui a l'interès comú (art. 271 LSA i art. 115.2 LSRL). Tant la LSA com la LSRL estableixen que s'han d'observar les disposicions dels estatuts pel que fa a la convocatòria i a la reunió de les juntes ordinàries i extraordinàries (art. 271 LSA i art. 115.2 LSR). La LSA introdueix la figura dels interventors, com a òrgan de fiscalització, en substitució dels liquidadors. La competència general dels interventors és fiscalitzar les operacions de liquidació i, específicament, censurar el balanç final tal com estableix l'article 274 de la LSA.
    3. FASES DE LA LIQUIDACIÓ. Els liquidadors, amb la col·laboració dels administradors, han de redactar, en primer lloc, un inventari i un balanç de la societat que ofereixin una idea de quina és la situació patrimonial en el moment en què s'inicia la liquidació (art. 272.a LSA i art. 230.1r CCom). L'article 115.1 de la LSRL atorga, als liquidadors, un termini de tres mesos per a formular el balanç i l'inventari de la societat. Un cop ha estat determinada la situació patrimonial de la societat, els liquidadors han de començar la liquidació, que està formada per dues fases successives: la primera té com a finalitat satisfer els creditors socials i, la segona, ha de determinar el patrimoni social romanent per a poder-lo repartir entre els socis.
    En la primera fase de la liquidació, els liquidadors han de realitzar totes les operacions pendents i, fins i tot, fer-ne de noves quan siguin necessàries per la liquidació. Per exemple, han de cobrar els crèdits vençuts, pagar els creditors de la societat o bé consignar l'import dels crèdits o vendre els béns de la societat quan sigui necessari i prudent. La LSA determina la possibilitat que els liquidadors puguin efectuar la cessió global de l'actiu de la societat, però no regula aquesta operació (art. 266). L'article 117 de la LSRL regula la cessió global de l'actiu i del passiu com una manera de liquidar la societat; la cessió global ha de ser aprovada per la junta general i es pot fer a una o a més d'una persona associada o a una tercera persona. L'acord de cessió s'ha de publicar en el BORME i en un diari de gran circulació de la localitat on la societat té el domicili social; l'eficàcia de la cessió està supeditada a la inscripció de l'escriptura d'extinció de la societat en el Registre Mercantil (art. 246 RRM).
    En la segona fase de la liquidació, els liquidadors han de redactar un balanç final que expressi quin ha estat el resultat de la liquidació. La LSA indica que, en el balanç, els liquidadors han de determinar la quota de l'actiu social que s'ha de repartir per a cada acció (art. 274.2 LSA); l'article 118.1 de la LSRL afegeix, també, la necessitat de sotmetre a l'aprovació de la junta general un informe complert sobre les operacions de liquidació.
    L'actiu romanent de la liquidació s'ha de repartir entre els socis de la manera que estableixen els estatuts (art. 277.1 LSA i art. 119 LSRL), però si els estatuts no contenen cap norma sobre aquesta qüestió, el règim establert per la LSA és més complex que el que conté la LSRL. En el cas de la societat anònima, si totes les accions no s'han alliberat en la mateixa proporció, s'ha de pagar, en primer lloc, als accionistes que hagin desemborsat quantitats majors, l'excés sobre l'aportació de l'accionista que hagi desemborsat menys, i la resta s'ha de distribuir entre els accionistes proporcionalment al valor nominal de les accions que tenen en cas que no hi hagi prou actiu romanent per a reemborsar les aportacions totalment, les pèrdues s'han de suportar en la mateixa proporció (art. 277 LSA).
    En altres tipus de societats, quan manca una disposició expressa en els estatuts, la quota de liquidació que correspon a cada soci o sòcia és proporcional a la participació en el capital social (art. 140 i 141 CCom i art. 119.1 LSRL).
    En les societats anònimes, el balanç final de liquidació ha de ser censurat pels interventors, aprovat per la junta general d'accionistes i publicat en el BORME i en un diari dels de més circulació de la província. Qualsevol soci o sòcia pot impugnar l'acord d'aprovació del balanç final (art. 275 LSA).
    En les societats de responsabilitat limitada, l'acord d'aprovació del balanç final no s'ha de publicar però pot ser impugnat pel socis que no hi hagin votat a favor en el termini de dos mesos a comptar des de la data d'adopció (art. 118.2 LSRL). Pel que fa als altres tipus socials, el Ccom estableix que el balanç final només ha de ser aprovat per la junta si algun dels socis ho demana (art. 232 Ccom). En tot cas, els socis que es considerin perjudicats per la divisió acordada poden impugnar-la davant del jutge o la jutgessa competent (art. 233 Ccom).
    4. REACTIVACIÓ DE LA SOCIETAT DISSOLTA. La societat dissolta pot tornar a la normalitat per mitjà d'un acord de reactivació de la junta de socis. L'article 106 de la LSRL estableix aquesta possibilitat i l'article 242 de l'RRM l'ha generalitzada a totes les societats, alhora que fixa les característiques que ha de tenir l'escriptura de l'acord de reactivació de la societat perquè es pugui inscriure en el Registre Mercantil. Els atorgants de l'escriptura han de manifestar que ha desaparegut la causa de dissolució, que el patrimoni net comptable cobreix el capital mínim i que encara no s'ha començat a pagar la quota de liquidació.
    5. PAGAMENT DE LA QUOTA DE LIQUIDACIÓ. Un cop satisfets tots els creditors de la societat i quan el balanç final és ferm, perquè no hi ha hagut impugnacions o perquè la sentència que ha resolt les reclamacions dels socis és ferma (art. 276.1 LSA i art. 118 LSRL), es pot començar a pagar la quota de liquidació que correspon a cadascun dels socis. El pagament d'aquesta quota s'ha de fer, en principi, en diners, però la LSRL fixa que en els estatuts socials, o per acord unànime dels socis, es pot establir que la quota de liquidació sigui satisfeta als socis mitjançant el lliurament d'altres béns de la societat (art. 119.2 i 119.3 LSRL).
    Els liquidadors de la societat anònima han de publicar l'acord de pagament de la quota de liquidació. Les quotes que no hagin estat reclamades en el termini dels noranta dies següents a la publicació de l'acord de pagament s'han de dipositar en el Banc d'Espanya o bé a la Caixa General de Dipòsits (art. 276.2 LSA).
    6. EXTINCIÓ DE SOCIETATS. Normalment, l'extinció de la societat es produeix quan, acabades totes les operacions de liquidació i satisfeta la quota de liquidació als socis, es cancel·len els assentaments relatius a la societat en el Registre Mercantil.
    Els liquidadors han de sol·licitar la cancel·lació dels assentaments relatius a la societat un cop hagi estat aprovat el balanç final. La cancel·lació en el Registre Mercantil es produeix amb la inscripció de l'escriptura en què consta que s'han acabat les operacions de liquidació de la societat. Els liquidadors han de dipositar en el Registre els llibres de comerç i tota la documentació que fa referència a la societat (art. 247 RRM).
fallida forçosa fallida forçosa

<Economia / Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fallida forçosa, n f
  • es  quiebra forzosa
  • fr  liquidation forcée
  • en  involuntary bankruptcy

<Economia / Dret>

Definició
Fallida decretada per un jutge a sol·licitud de qualsevol creditor legítim.
finiment de llegítima finiment de llegítima

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  finiment de llegítima, n m
  • es  liquidación de legítima

<Dret civil>

Definició
V.: pacte successori n m

Nota

  • Àmbit: Illes Balears
herència en liquidació herència en liquidació

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herència en liquidació, n f

<Dret civil>

Definició
V.: herència n f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
inventari de liquidació inventari de liquidació

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  inventari de liquidació, n m
  • es  inventario de liquidación
  • en  liquidation inventory

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Inventari fet per una empresa en abandonar la seva activitat econòmica.
inventari de liquidació inventari de liquidació

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  inventari de liquidació, n m
  • es  inventario de liquidación
  • fr  inventaire de liquidation
  • en  inventory for liquidation
  • en  liquidation inventory

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Metodologia i tècniques>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  

<Física > Termodinàmica>

Definició

Nota

liquidació liquidació

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liquidació, n f
  • es  liquidación
  • en  liquidation

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Acció de determinar els deutes i crèdits mutus existents entre dues persones, físiques o jurídiques, o entre una persona i hisenda.
liquidació liquidació

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liquidació, n f
  • es  liquidación
  • en  liquidation

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Acció de convertir un bé en líquid.
liquidació liquidació

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  liquidació, n f
  • es  liquidación

<Notaria > Tipologia documental > Societats>

Definició
Conjunt d'operacions que, un cop adoptat l'acord de dissolució d'una societat, tenen la finalitat de cobrar els deutes pendents, pagar els creditors socials, distribuir el patrimoni net resultant entre els socis proporcionalment a la seva participació en la societat, tot extingint la personalitat jurídica d'aquesta.