Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "llaç" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llar, n f
  • es  hogar

<Dret penal>

Definició
Espai físic on viuen una o diverses persones sense estar subjectes necessàriament als usos o a les convencions socials i on exerceixen, en conseqüència, llur llibertat més íntima.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La determinació del concepte de llar té rellevància jurídica a l'hora de definir l'àmbit de punibilitat de les infraccions penals que contenen el concepte en la descripció típica. Aquesta rellevància és especialment evident en el cas del delicte de violació de llar (art. 202 Codi penal [CP]), però també en altres infraccions com ara el subtipus agreujat de casa habitada en el delicte de robatori amb força en les coses (art. 241 CP), el delicte d'ocupació d'immobles (art. 245 CP) i el delicte contra la Corona que fixa l'article 490 del CP.
    En altres preceptes, el Codi utilitza l'expressió domicili com a sinònim de llar. Aquest és el cas de l'article 224 del CP (delicte d'inducció a l'abandó del domicili familiar), o l'article 534 del CP, que castiga el funcionariat públic que, havent-hi una causa per delicte i vulnerant les garanties constitucionals o legals, entra en un domicili sense consentiment de la persona que hi viu. En canvi, en altres preceptes (art. 203 i 635 CP) el terme domicili es vincula a locals en què, en principi, no viu ningú, com són els domicilis de persones jurídiques, els despatxos professionals o les oficines i els establiments mercantils o locals oberts al públic. Per tant, el concepte de domicili és més ampli que el de llar, ja que el concepte de llar només és una modalitat concreta de domicili.
    Pel que fa a la jurisprudència, el Tribunal Constitucional afirma que la llar és l'últim reducte de la intimitat personal i familiar (Sentència del Tribunal Constitucional del 26.4.1999, ponent: González Campos). El Tribunal Suprem (TS) la defineix com «el centre o espai on es desenvolupen les arrels de l'individu i on se salvaguarda la seva intimitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat» (Sentència del Tribunal Suprem [STS del 12.11.1998, ponent: Martín Pallín).
    La definició del STS considera llar tots els espais físics clarament delimitats on de manera estable viuen una o diverses persones. Però en els casos en què manca algun d'aquests requisits es plantegen més problemes interpretatius. La jurisprudència considera que hom pot parlar de llar fins i tot quan la durada de la residència no és gaire llarga, la qual cosa permet estendre el concepte a llocs com ara l'habitació d'un hotel o d'una pensió (STS del 2.11.1994, ponent: Moyna Ménguez). En el cas de les segones residències, la doctrina del TS considera de manera unànime que aquests habitatges s'han de considerar llar i que els és d'aplicació el subtipus agreujat de robatori en casa habitada, fins i tot en els casos en què els titulars es troben absents durant una temporada llarga (STS del 28.4.1987, ponent: Soto Nieto).
    L'article 241 del CP fixa que es consideren dependències d'una llar els patis, els garatges i la resta de departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb aquest amb el qual formen una unitat física (així ho fixa també la STS del 7.2.1987, ponent: Vivas Marzal). Més dubtós, però, és que dins el concepte de llar s'hi puguin inscriure les dependències comunes (vestíbul, escales) a tots els pisos en els habitatges en règim de propietat horitzontal. En alguna sentència (STS del 13.11.1961) el Tribunal Suprem ha negat que aquests espais formin part de la llar. En principi, aquest concepte tampoc no es pot ampliar a àmbits que, tot i ser de propietat privada, no es troben físicament separats de la via pública, com, per exemple, un jardí que no estigui tancat de cap manera.
    Tampoc no es considera imprescindible per a poder parlar de llar que l'espai físic on viu una persona sigui un bé immoble i es considera possible parlar de llar en el cas de determinats espais mòbils on és possible viure, com són una caravana, un vaixell o una tenda de campanya.
llar llar

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  llar, n f
  • es  hogar, n m
  • en  home, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Espai físic i social mínim que desenvolupa sentiments de pertinença en un individu.
llar amb suport llar amb suport

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  llar amb suport, n f
  • ca  pis protegit, n m
  • ca  llar amb servei de suport, n f sin. compl.
  • es  hogar con apoyo, n m
  • es  piso protegido, n m
  • fr  appartement protégé, n m
  • en  supported accommodation, n
  • en  supported housing, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció > Col·laboració interdepartamental>

Definició
Servei d'acolliment residencial consistent en un habitatge compartit, integrat en la comunitat, per a persones amb un trastorn mental greu i persistent amb un bon nivell d'autonomia però amb circumstàncies personals, socials o familiars que fan que necessitin suport extern intermitent per a desenvolupar les activitats de la vida diària o per a seguir el seu procés de rehabilitació i inserció social.

Nota

  • 1. La llar amb suport té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió comunitària de les persones que hi resideixen.
  • 2. La llar amb suport compta, principalment, amb un equip de professionals de l'educació social i el treball social.
llar compartida llar compartida

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  llar compartida, n f
  • es  compartir casa, n m
  • es  hogar compartido, n m
  • es  home sharing, n m
  • es  vivienda compartida, n f
  • fr  home sharing, n m
  • fr  partage de logement, n m
  • en  home sharing, n
  • de  Home Sharing, n n

<Turisme > Allotjament>

Definició
Allotjament turístic que és residència i l'habitatge principal de la persona titular i que es comparteix com a servei d'allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica per una estada de temps continu igual o inferior a 31 dies.
llar d'infants llar d'infants

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  llar d'infants, n f
  • ca  primer cicle d'educació infantil, n m
  • es  guardería, n f
  • es  primer ciclo de educación infantil, n m
  • fr  éducation préscolaire, n f
  • en  preschool education, n

<Educació > Currículum i cicles educatius>

Definició
Cicle no obligatori que forma part de l'educació infantil i que acull infants fins a 3 anys, en el qual es prioritza el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i el descobriment de l'entorn immediat.

Nota

  • Els equivalents en anglès i francès corresponen a educació infantil, ja que en els països anglòfons i francòfons aquesta etapa no es divideix en cicles.
llar de criança llar de criança

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llar de criança, n f
  • es  casa nido, n f
  • fr  maison d'assistant maternel, n f
  • fr  maison d'assistants maternels, n f
  • en  daycare center, n

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi.
llar de pas llar de pas

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llar de pas, n f
  • es  residencia temporal
  • fr  foyer de transition
  • fr  maison de transition
  • en  half-way house
  • en  interval house
  • en  transition home
  • en  transition house

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Residència temporal per a la reinserció de persones que han estat internades en una institució penitenciària o psiquiàtrica, o de persones que han estat temporalment allunyades del seu medi habitual.
llar habitatge llar habitatge

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llar habitatge, n f
  • es  hogar vivienda, n m
  • fr  foyer, n m
  • en  halfway house, n

<Infermeria>

llar plana llar plana

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  llar plana, n f
  • es  hogar plano

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Petita superfície plana d'un terreny que presenta indicis d'haver servit de base d'un foc.
llar residència llar residència

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  llar residència, n f
  • es  hogar residencia

<Serveis socials > Establiments i recursos>

Definició
Habitatge amb serveis comuns que té una funció substitutòria de la llar, de caràcter temporal o permanent, per a persones amb força autonomia personal però que necessiten un cert suport i atenció personal.