Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "llavanera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

atacant central atacant central

<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atacant central, n m, f
  • ca  davanter central | davantera central, n m, f
  • ca  jugador en zona 3 | jugadora en zona 3, n m, f
  • es  atacante central
  • es  delantero centro | delantera centro
  • es  jugador de la zona 3 | jugadora de la zona 3
  • fr  attaquant de centre | attaquante de centre
  • fr  avant centre
  • fr  joueur en zone 3 | joueuse en zone 3
  • en  middle attacker
  • en  middle front
  • en  player of zone 3

<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Definició
Davanter que juga al mig de la zona d'atac.

Nota

  • L'atacant central ocupa la zona 3.
atacant dret | atacant dreta atacant dret | atacant dreta

<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atacant dret | atacant dreta, n m, f
  • ca  davanter dret | davantera dreta, n m, f
  • ca  jugador en zona 2 | jugadora en zona 3, n m, f
  • es  atacante derecho, atacante derecha | atacante derecha, n m, f
  • es  delantero derecho, delantero derecha | delantera derecha, n m, f
  • es  jugador de la zona 2 | jugadora de la zona 2, n m, f
  • fr  attaquant droit | attaquante droite, n m, f
  • fr  avant droit | avant droite, n m, f
  • fr  joueur en zone 2 | joueuse en zone 2, n m, f
  • en  player of zone 2, n
  • en  right attacker, n
  • en  right front, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Definició
Atacant lateral que juga a l'extrem dret.

Nota

  • L'atacant dret ocupa la zona 2.
atacant esquerre | atacant esquerra atacant esquerre | atacant esquerra

<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atacant esquerre | atacant esquerra, n m, f
  • ca  davanter esquerre | davantera esquerra, n m, f
  • ca  jugador en zona 4 | jugadora en zona 4, n m, f
  • es  atacante izquierdo, atacante izquierda | atacante izquierda, n m, f
  • es  delantero izquierdo, delantero izquierda | delantera izquierda, n m, f
  • es  jugador de la zona 4 | jugadora de la zona 4, n m, f
  • fr  attaquant gauche | attaquante gauche, n m, f
  • fr  avant gauche, n m, f
  • fr  joueur en zone 4 | joueuse en zone 4, n m, f
  • en  left attacker, n
  • en  left front, n
  • en  player of zone 4, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Definició
Atacant lateral que juga a l'extrem esquerre.

Nota

  • L'atacant esquerre ocupa la zona 4.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

atzavara atzavara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  dàtil de mar, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  dits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  platanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de mar, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  plàtano de mar, n m var. ling.
  • nc  Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
  • nc  Mesembryanthemum edule L. sin. compl.
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme auct. catal., non L. var. ling.

<Botànica > aizoàcies>

bàlsam bàlsam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  dàtil de mar, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  dits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  platanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de mar, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  plàtano de mar, n m var. ling.
  • nc  Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
  • nc  Mesembryanthemum edule L. sin. compl.
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme auct. catal., non L. var. ling.

<Botànica > aizoàcies>

bacallans bacallans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.