Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "lligam" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca equacions de lligam, n m pl
- es ecuaciones de ligamiento
<Física>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en n
<Física > Mecànica>
Definició
Nota
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca impediment de vincle, n m
- ca impediment de lligam, n m sin. compl.
- es impedimento de ligamen, n m
- es impedimento de vínculo, n m sin. compl.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca lligam argumental, n m
- ca lligam A, n m sin. compl.
- es ligamiento A
- es ligamiento argumental
- fr liage argumental
- fr liage-A
- en A-binding
- en argument binding
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració Jordi parlava amb si mateix el sintagma nominal Jordi ocupa la posició argumental de subjecte i estableix una relació de lligam argumental amb el sintagma nominal si mateix.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n f
- en n
<Química > Química física>
Definició
Nota
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n f
- en n
<Química > Química física>
Definició
Nota
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca lligam no argumental, n m
- es ligamiento no argumental
- fr liage non-argumental
- en non-argument binding
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració Oni vas veure els nostres amics ti?, el mot QU on ocupa la posició no argumental de complementador i estableix una relació de lligam no argumental amb la categoria buida que ocupa la posició original del dit mot QU.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca teoria del lligam, n f
- es teoría del ligamiento
- fr théorie du liage
- en binding theory
<Lingüística>
Definició
Nota
- En la teoria del lligam es diferencien tres tipus de sintagmes: els pronominals (com el pronom fort ell, el pronom feble el o el subjecte buit de l'oració finita), les anàfores (com el pronom feble es, l'expressió si mateix o les traces d'un sintagma nominal) i les expressions referencials o expressions R (com els noms propis o les variables). Aquests sintagmes, d'altra banda, són caracteritzats a partir de tres principis: el principi A, segons el qual una anàfora ha de ser lligada en la seua categoria rectora; el principi B, segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria rectora, i el principi C, segons el qual una expressió referencial és lliure pertot.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca teoria del règim i del lligam, n f
- es teoría de rección y ligamiento
- fr théorie du gouvernement et du liage
- en Government and Binding theory
<Lingüística>
Definició
Nota
- El model de la teoria del règim i del lligam va ser presentat l'any 1981 per Chomsky a l'obra Lectures on Government and Binding.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca teoria del règim i del lligam, n f
- es teoría del régimen y el ligamiento
- fr théorie du gouvernement et liage
- en government and binding theory
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquestes teories se centren en les dependències entre els constituents de l'oració (teoria de la X amb barra, teoria temàtica, teoria del cas, teoria de la recció) o estableixen els principis de localitat a què estan sotmesos els fenòmens de correferència (teoria del lligam, teoria de la fitació, teoria del control). En aquest model, es diferencien tres nivells de representació estructural: l'estructura P, l'estructura S i la forma lògica. L'estructura S es deriva de l'estructura P, i la forma lògica, de l'estructura S per mitjà de l'aplicació d'una única regla transformacional: la regla de trasllat. Aquest model és el resultat de l'evolució de la teoria estàndard revisada i ampliada i va ser presentat globalment en l'obra de Noam Chomsky Lectures on Government and Binding (1981).
