Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "mag" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anticòs anti proteïna mielínica oligodendrocítica, n m
- ca anticòs anti MOG, n m sin. compl.
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbre, n m
- es árbol
- es mástil
- es palo
- fr mât
- en mast
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Antropologia > Antropologia social i cultural>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arbre de maig, n m
- ca maig, n m
- es mayo
<Antropologia > Antropologia social i cultural>
Definició
<Ciències de la vida > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Genètica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/196/196262_TU_Gen__tica_5.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bacteriòfag, n m
- ca fag, n m
- es bacteriófago, n m
- es fago, n m
- en bacteriophage, n
- en phage, n
<Ciències de la vida > Genètica>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Genètica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/196/196262_TU_Gen__tica_5.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bacteriòfag, n m
- ca fag, n m
- es bacteriófago, n m
- es fago, n m
- en bacteriophage, n
- en phage, n
<Ciències de la vida > Genètica>
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bacteriòfag, n m
- ca fag, n m sin. compl.
- es bacteriófago
- es fago
- fr bactériophage
- fr phage
- en bacteriophage
- en phage
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bacteriòfag, n m
- ca fag, n m sin. compl.
- es bacteriófago
- es fago
- fr bactériophage
- fr phage
- en bacteriophage
- en phage
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bacteriòfag, n m
- ca fag, n m sin. compl.
- es bacteriófago
- es fago
- fr bactériophage
- fr phage
- en bacteriophage
- en phage
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Virologia>
