Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera roquera, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtola de roca, n f sin. compl.
ca bròtola roquera, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furonet de roca, n m sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de forària, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
ca mòllera de roca, n f sin. compl.
ca molla del furari, n f var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca móllara roquera, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca móllera borda, n f var. ling.
ca móllera cabotera, n f var. ling.
ca móllera roquera, n f var. ling.
ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
nc Phycis phycis
nc Blennius Phycis var. ling.
nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
nc Phycis mediterraneus var. ling.
nc Phycis tinca var. ling.
es brotola de roca
es brótola de roca
es escolano
es matrana
fr mostelle de roche
fr phycis de roche
en fork beard
en forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera roquera, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtola de roca, n f sin. compl.
ca bròtola roquera, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furonet de roca, n m sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de forària, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
ca mòllera de roca, n f sin. compl.
ca molla del furari, n f var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca móllara roquera, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca móllera borda, n f var. ling.
ca móllera cabotera, n f var. ling.
ca móllera roquera, n f var. ling.
ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
nc Phycis phycis
nc Blennius Phycis var. ling.
nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
nc Phycis mediterraneus var. ling.
nc Phycis tinca var. ling.
es brotola de roca
es brótola de roca
es escolano
es matrana
fr mostelle de roche
fr phycis de roche
en fork beard
en forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maçaner, n m
ca maçana (fruit), n f alt. sin.
ca maçanera, n f alt. sin.
ca mançana (fruit), n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca poma, n f alt. sin.
ca poma (fruit), n f alt. sin.
ca pomer, n m alt. sin.
ca pomera, n f alt. sin.
ca pomera comuna, n f alt. sin.
ca pomes, n f pl alt. sin.
ca pomera comú, n f var. ling.
nc Pyrus malus L.
nc Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maçaner, n m
ca maçana (fruit), n f alt. sin.
ca maçanera, n f alt. sin.
ca mançana (fruit), n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca poma, n f alt. sin.
ca poma (fruit), n f alt. sin.
ca pomer, n m alt. sin.
ca pomera, n f alt. sin.
ca pomera comuna, n f alt. sin.
ca pomes, n f pl alt. sin.
ca pomera comú, n f var. ling.
nc Pyrus malus L.
nc Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca madrassa, n f
es madraza
en madrasah

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>

Definició

Edifici musulmà destinat a escola de teologia i jurisprudència, estructurat en un pla cruciforme amb dependències disposades entorn d'un pati central, generalment amb una font, o d'una sala cupulada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca madrassa, n f
es madraza
en madrasa
en madrasah

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Edifici islàmic destinat a l'ensenyament de l'Alcorà, generalment amb un pati envoltat de quatre iwans.

Nota

El mur de la cara sud d'una madrassa sol estar més decorat i fa les funcions d'alquibla.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca magraner, n m
es granado, n m
fr grenadier, n m
fr punica grenadier, n m
en pomegranate, n
nc Punica granatum

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca magraner, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Otorrinolaringologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Arbre de la família de les punicàcies (Punica granatum), el fruit de la qual la magrana és comestible. La seva escorça, rica en taní, ha estat emprada contra afeccions de la gola i com a astringent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraner nan, n m
ca magraneret, n m alt. sin.
ca magranet, n m alt. sin.
nc Punica granatum L. var. nana

<Botànica > punicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraner nan, n m
ca magraneret, n m alt. sin.
ca magranet, n m alt. sin.
nc Punica granatum L. var. nana

<Botànica > punicàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "magrana" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició