Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "maldir" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  caldiró, n m var. ling.
  • ca  gaugé, n m var. ling.
  • ca  gauig, n m var. ling.
  • ca  gaujat, n m var. ling.
  • ca  gaujats, n m pl var. ling.
  • ca  gauses, n f pl var. ling.
  • ca  gauxa, n f var. ling.
  • ca  gauxe, n m var. ling.
  • ca  gavic, n m var. ling.
  • ca  goixes, n f pl var. ling.
  • ca  grauget, n m var. ling.
  • ca  groguic, n m var. ling.
  • nc  Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
boixac boixac

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  caldiró, n m var. ling.
  • ca  gaugé, n m var. ling.
  • ca  gauig, n m var. ling.
  • ca  gaujat, n m var. ling.
  • ca  gaujats, n m pl var. ling.
  • ca  gauses, n f pl var. ling.
  • ca  gauxa, n f var. ling.
  • ca  gauxe, n m var. ling.
  • ca  gavic, n m var. ling.
  • ca  goixes, n f pl var. ling.
  • ca  grauget, n m var. ling.
  • ca  groguic, n m var. ling.
  • nc  Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
boixac de camp boixac de camp

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  boixac de camp, n m
  • ca  boixac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula arvensis, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  groguet de camp, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  llevagat, n m sin. compl.
  • ca  llevamà, n m sin. compl.
  • nc  Calendula arvensis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d'alçada, que creix en terres conreades o incultes, messes, a prop de llocs habitats, des de la plana fins a la muntanya mitjana, a tot el Principat i també al País Valencià i a les Illes Balears. Les flors, que es cullen a l'hivern i a la primavera, en infusió, han estat emprades amb les mateixes indicacions que el boixac comú.
bota espanyola bota espanyola

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bota espanyola, n f
  • ca  bota malaia, n f
  • es  bota española
  • es  bota malaya
  • en  Malay boot
  • en  Spanish boot

<Dret>

Definició
Artefacte de tortura que premsa a poc a poc el peu de la víctima.
bulbul d'Indonèsia bulbul d'Indonèsia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'Indonèsia, n m
  • es  bulbul malayo
  • fr  bulbul malais
  • en  streaked bulbul
  • de  Strichelbrustbülbül
  • nc  Ixos malaccensis

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

bulbul d'Indonèsia bulbul d'Indonèsia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'Indonèsia, n m
  • es  bulbul malayo
  • fr  bulbul malais
  • en  streaked bulbul
  • de  Strichelbrustbülbül
  • nc  Ixos malaccensis

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

calder calder

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calder, n m
  • es  caldero

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calder, n m
  • ca  caldereta, n f sin. compl.
  • ca  calderó, n m sin. compl.
  • es  caldero
  • fr  chaudron

<Utillatge de cuina>

Definició
Caldera petita, generalment de ferro forjat o coure, de forma arrodonida i parets altes, que té una nansa transversal o dues anelles a banda i banda.
calder de confitura calder de confitura

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calder de confitura, n m
  • es  caldero de confitura
  • fr  chaudron à confiture

<Utillatge de cuina>

Definició
Calder per a fer-hi confitura.
cambra d'oreig cambra d'oreig

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  cambra d'oreig, n f
  • ca  sala d'oreig, n f sin. compl.
  • es  sala de oreo, n f
  • fr  hâloir, n m
  • en  drying-shed, n

<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>

Definició
Espai airejat on es produeix l'assecatge de la crosta d'un formatge abans de passar a la cambra de maduració o la cava de maduració.