Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "maldir" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca faisà d'esperons de Malàisia, n m
- es espolonero malayo
- fr éperonnier malais
- en Malaysian peacock-pheasant
- de Malaienpfaufasan
- nc Polyplectron malacense
<02.05 Ocells > Gal·liformes > Fasiànids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falciot oriental, n m
- es vencejo oriental
- fr martinet malais
- en house swift
- de Malaiensegler
- nc Apus nipalensis
<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falciot oriental, n m
- es vencejo oriental
- fr martinet malais
- en house swift
- de Malaiensegler
- nc Apus nipalensis
<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>
<Indumentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca faldar, n m
- es falda
- es faldar
- es faldón
- en coattails
<Indumentària>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció > Carrosseria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca faldar, n m
- es faldón
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció > Carrosseria>
Definició
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fallir, v tr
- es quebrar
- fr faire faillite
- en go bankrupt, to
<Dret mercantil>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fallir, v intr
- es quebrar, v intr
<Dret mercantil>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca falzia, n f
- ca capil·lera, n f sin. compl.
- ca falguerola, n f sin. compl.
- ca falzia de pou, n f sin. compl.
- ca falzilla, n f sin. compl.
- ca adiant, n m alt. sin.
- ca arracada de la reina, n f alt. sin.
- ca arracades de la reina, n f pl alt. sin.
- ca buscallibres, n m/f alt. sin.
- ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
- ca falguereta capil·lera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia comuna, n f alt. sin.
- ca falzia de pous, n f alt. sin.
- ca falzia vera, n f alt. sin.
- ca folguerola, n f alt. sin.
- ca guardallibres, n m/f alt. sin.
- ca herba breuca, n f alt. sin.
- ca herba capil·lera, n f alt. sin.
- ca herba de font, n f alt. sin.
- ca herba de pou, n f alt. sin.
- ca herba del pou, n f alt. sin.
- ca herba falguera, n f alt. sin.
- ca herba falzia, n f alt. sin.
- ca capilera, n f var. ling.
- ca capillera, n f var. ling.
- ca falcija, n f var. ling.
- ca faldia, n f var. ling.
- ca falsia, n f var. ling.
- ca falsia de pous, n f var. ling.
- ca falsilla, n f var. ling.
- ca falsitia, n f var. ling.
- ca falsitja, n f var. ling.
- ca fàlzia, n f var. ling.
- ca falzija, n f var. ling.
- ca farzia, n f var. ling.
- ca fatzilla, n f var. ling.
- ca fauzia, n f var. ling.
- ca foguerola, n f var. ling.
- ca franzilla, n f var. ling.
- ca frasilla, n f var. ling.
- ca frengilla, n f var. ling.
- ca frenzilla, n f var. ling.
- ca guarda llibres, n m/f var. ling.
- ca helecho de pou, n m var. ling.
- ca herba malmasia, n f var. ling.
- ca malmasia, n f var. ling.
- ca trenzilla, n f var. ling.
- nc Adiantum capillus-veneris L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca falzia, n f
- ca capil·lera, n f sin. compl.
- ca falguerola, n f sin. compl.
- ca falzia de pou, n f sin. compl.
- ca falzilla, n f sin. compl.
- ca adiant, n m alt. sin.
- ca arracada de la reina, n f alt. sin.
- ca arracades de la reina, n f pl alt. sin.
- ca buscallibres, n m/f alt. sin.
- ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
- ca falguereta capil·lera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia comuna, n f alt. sin.
- ca falzia de pous, n f alt. sin.
- ca falzia vera, n f alt. sin.
- ca folguerola, n f alt. sin.
- ca guardallibres, n m/f alt. sin.
- ca herba breuca, n f alt. sin.
- ca herba capil·lera, n f alt. sin.
- ca herba de font, n f alt. sin.
- ca herba de pou, n f alt. sin.
- ca herba del pou, n f alt. sin.
- ca herba falguera, n f alt. sin.
- ca herba falzia, n f alt. sin.
- ca capilera, n f var. ling.
- ca capillera, n f var. ling.
- ca falcija, n f var. ling.
- ca faldia, n f var. ling.
- ca falsia, n f var. ling.
- ca falsia de pous, n f var. ling.
- ca falsilla, n f var. ling.
- ca falsitia, n f var. ling.
- ca falsitja, n f var. ling.
- ca fàlzia, n f var. ling.
- ca falzija, n f var. ling.
- ca farzia, n f var. ling.
- ca fatzilla, n f var. ling.
- ca fauzia, n f var. ling.
- ca foguerola, n f var. ling.
- ca franzilla, n f var. ling.
- ca frasilla, n f var. ling.
- ca frengilla, n f var. ling.
- ca frenzilla, n f var. ling.
- ca guarda llibres, n m/f var. ling.
- ca helecho de pou, n m var. ling.
- ca herba malmasia, n f var. ling.
- ca malmasia, n f var. ling.
- ca trenzilla, n f var. ling.
- nc Adiantum capillus-veneris L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fer fallida
- ca defallir, v intr sin. compl.
- ca fallir, v intr sin. compl.
- es quebrar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'empresa ha fet fallida i no ens pagarà els sous que ens deu.
Ex.: Hem de buscar solucions o l'empresa fallirà en dos mesos.
Ex.: La crisi econòmica ha comportat que moltes empreses defallissin.
