Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "maria" dins totes les àrees temàtiques

almegó blanc almegó blanc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó blanc, n m
  • ca  flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot blanc, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó blanc almegó blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó blanc, n m
  • ca  flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot blanc, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bany maria bany maria

<Procediments i processos dels aliments sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bany maria, n m
  • es  baño de María
  • es  baño María
  • fr  bain-marie
  • en  bain-marie

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>

bany maria bany maria

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bany maria, n m
  • es  baño de María, n m
  • es  baño María, n m
  • fr  bain-marie, n m
  • en  bain marie, n
  • eu  Maria bainu, n
  • eu  ur-bainu, n

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  betònica, n f
  • ca  santa, n f alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • nc  Artemisia chamaemelifolia Vill.

<Botànica > compostes / asteràcies>

betònica betònica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  betònica, n f
  • ca  santa, n f alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • nc  Artemisia chamaemelifolia Vill.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calambuc, n m
  • es  árbol de María
  • es  baría
  • es  cachicamo
  • es  calabá
  • es  calambuco
  • es  dalmaire
  • es  galbá
  • es  malagueta
  • es  mara
  • es  María
  • es  palo María
  • fr  bois Marie
  • fr  dalmagre
  • fr  dalmarie
  • fr  damage
  • nc  Calophyllum calaba
  • nc  Calophyllum jacquinii

<Botànica>

card burral card burral

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card marià card marià

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.