Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "meravellar" dins totes les àrees temàtiques

Moraxella Moraxella

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Moraxella

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Definició
Gènere de bacteris patògens per als animals, amb forma de bacil o de coc, gramnegatius, immòbils i aerobis estrictes.

Nota

  • L'espècie més important d'aquest gènere és Moraxella bovis (agent de queratoconjuntivitis infecciosa).
Moraxella Moraxella

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Moraxella

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Definició
Gènere de bacteris patògens per als animals, amb forma de bacil o de coc, gramnegatius, immòbils i aerobis estrictes.

Nota

  • L'espècie més important d'aquest gènere és Moraxella bovis (agent de queratoconjuntivitis infecciosa).
moraxel·la moraxel·la

<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  moraxel·la, n f

<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Gènere de bacteris (Moraxella sp) de la família de les neisseriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives aeròbiques, en forma de bacil (subgènere Moraxella) o de cocs (subgènere Branhamella). Els bacils solen ésser molt curts i gruixuts, freqüentment tenen gairebé forma de coc (1,0-1,5 × 1,5-2,5), i solen presentar-se en parelles o formant cadenes curtes que es formen per divisió en un únic pla. Els cocs solen ésser més petits (0,6-1,0 µ de diàmetre) i es troben com a cèl·lules individuals o en parelles amb els costats adjacents aplanats (amb diferents plans de divisió); la divisió en dos plans perpendiculars produeix tètrades de cèl·lules. No tenen flagels, però poden tenir fímbries. No tenen motilitat natatòria, però algunes espècies de forma bacil·lar poden presentar moviments espasmòdics vers la superfície. Parasiten les mucoses dels humans i d'altres mamífers, i solen ésser molt sensibles a la penicil·lina. Totes les espècies creixen bé en un medi d'agar sang. L'espècie tipus és Moraxella (Moraxella) lacunata, que és una espècie molt heterogènia i creix millor en un medi d'agar xocolata; havia estat un dels principals agents causants de conjuntivitis i queratitis humanes, però avui dia només s'aïlla ocasionalment. La moraxel·la del bou (M. [M.] bovis) és l'agent etiològic de la queratoconjuntivitis del bestiar boví. La moraxel·la fenilpirúvica ha estat aïllada en el tracte genitourinari, la sang, el líquid cefalorraquidi i el pus de diverses lesions en els humans, però se'n desconeix la patogenicitat. El principal hàbitat natural de Moraxella (Brahnamella) catarrhalis són les secrecions nasofaríngies de persones sanes. S'ha aïllat també en secrecions inflamatòries de l'orella mitjana i els sins maxil·lars; en mostres aspirades en cas de bronquitis o pneumònia; i ocasionalment en infeccions sistèmiques.

Nota

  • La denominació moraxel·la prové del nom de Victor Morax, oftalmòleg suís.
morella vera morella vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
morella vera morella vera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
nucli del cerebel nucli del cerebel

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  nucli del cerebel, n m
  • es  núcleo del cerebelo
  • en  cerebellar nucleus

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples que ocupen la substància blanca central cerebel·losa.

Nota

  • Són nuclis del cerebel el nucli fastigi, el nucli globós, el nucli emboliforme i el nucli dentat.
nucli del cerebel nucli del cerebel

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  nucli del cerebel, n m
  • es  núcleo del cerebelo
  • en  cerebellar nucleus

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples que ocupen la substància blanca central cerebel·losa.

Nota

  • Són nuclis del cerebel el nucli fastigi, el nucli globós, el nucli emboliforme i el nucli dentat.
nucli fastigi nucli fastigi

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  nucli fastigi, n m
  • ca  nucli del sostre, n m sin. compl.
  • ca  nucli medial del cerebel, n m sin. compl.
  • es  núcleo del fastigio
  • es  núcleo del techo
  • es  núcleo medial del cerebelo
  • en  fastigial nucleus
  • en  medial cerebellar nucleus
  • en  roof nucleus

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Nucli bilateral del cerebel situat en una posició central profunda, les neurones del qual constitueixen part de la via eferent cerebel·lovestibular i que actua en el control de l'equilibri i de la postura.
nucli fastigi nucli fastigi

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  nucli fastigi, n m
  • ca  nucli del sostre, n m sin. compl.
  • ca  nucli medial del cerebel, n m sin. compl.
  • es  núcleo del fastigio
  • es  núcleo del techo
  • es  núcleo medial del cerebelo
  • en  fastigial nucleus
  • en  medial cerebellar nucleus
  • en  roof nucleus

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Nucli bilateral del cerebel situat en una posició central profunda, les neurones del qual constitueixen part de la via eferent cerebel·lovestibular i que actua en el control de l'equilibri i de la postura.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  obliterar, v tr
  • ca  mata-segellar, v tr sin. compl.
  • es  matasellar
  • es  obliterar

<Lleure>

Definició
Estampar un segell damunt els timbres de les cartes a fi d'inutilitzar-los.