Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "mil" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lennial o millennial? 0 CRITERI mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lennial o millennial?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lennial o millennial?
  • es  milénico | milénica, n m, f
  • es  milenista, n m, f
  • fr  echo-boomer, n m, f
  • fr  milléniste, n m, f
  • fr  post-boomer, n m, f
  • en  echo boomer, n
  • en  millennial, n
  • en  nexer, n
  • en  nexter, n
  • en  post-boomer, n

<Ciències socials > Sociologia>

Definició
Es considera que la forma adequada és mil·lennista (nom masculí i femení), i no *mil·lenista, *mil·lenarista, ni *mil·lènic | mil·lènica, ni *neomil·lennista, ni l'adaptació *mil·lennial, ni tampoc el manlleu de l'anglès *millennial.

Els motius de la tria de mil·lennista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben formada, creada per derivació a partir de l'afegiment del sufix -ista al nom mil·lenni.
(2) El sufix -ista ja s'utilitza en les formes normatives anàlogues quatrecentista (individu del segle XV), cinccentista (individu del segle XVI), siscentista (individu del segle XVII), setcentista (individu del segle XVIII) i vuitcentista (individu del segle XIX).
(3) És coherent amb la solució generació del mil·lenni com a designació del conjunt d'individus (veg. la nota 1).
(4) És paral·lel a les solucions del castellà (milenista) i el francès (milléniste).
(5) Té l'aval dels especialistes consultats.

En canvi, les formes *mil·lenista, *mil·lenarista, *mil·lènic | mil·lènica, *mil·lennial, *neomil·lennista i *millenial presenten problemes:
- *mil·lenista és una forma creada sobre un hipotètic *mil·leni, inexistent en català perquè -enni pren aquesta doble n quan es combina amb un numeral per a fer referència a un període de temps: bienni, trienni, quadrienni, quinquenni, mil·lenni, etc.
- *mil·lenarista és una forma ben creada que suma mil·lenari ("Període de mil anys") i el sufix -ista, però té com a base una forma menys freqüent que mil·lenni i s'allunya de les solucions de les altres llengües.
- *mil·lènic | mil·lènica pressuposa una construcció *mil·leni + ic, de manera que suma una base incorrecta (*mil·leni, en comptes de mil·lenni) i un sufix no utilitzat per a fer referència als individus d'un període de temps.
- *neomil·lennista és una forma possible que aportaria més precisió, ja que indica que es refereix als individus del mil·lenni recent i no de l'anterior; tot i això, trenca el paral·lelisme de les altres llengües i de l'original anglès, que han optat per una solució més simple.
- *mil·lennial i *millennial són, respectivament, l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana i el manlleu mateix, que es consideren innecessaris per la facilitat de crear amb recursos del català una forma pròpia (mil·lennista), fàcilment comprensible, propera al manlleu i similar a les solucions d'altres llengües.

Un mil·lennista o una mil·lennista és una persona que forma part de la generació del mil·lenni (vegeu la nota 1).

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat generació del mil·lenni, que fa referència al conjunt de persones nascudes en els països occidentals entre els anys 1980 i 2000, que es caracteritzen per haver estat les primeres a fer un ús assidu de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la infantesa.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de mil·lennista i generació del mil·lenni al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què vol dir millennial? Com es diu en català? , en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-vol-dir-millennial-com-diu-catala).
banda mil·limètrica banda mil·limètrica

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  banda mil·limètrica, n f
  • es  banda milimétrica
  • en  millimetric band

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Banda de freqüències compreses entre 110 i 300 GHz.
banda mil·limètrica banda mil·limètrica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda mil·limètrica, n f
  • ca  mil·limètrica, n f sin. compl.
  • es  banda milimétrica
  • es  milimétrica sin. compl.
  • en  millimeter band
  • en  millimeter sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 110 i 300 GHz (longituds d'ona entre 2.75 i 1 mm).

La banda mil·limètrica es troba compresa entre la banda W i la banda submil·limètrica. Alguns autors situen la banda mil·limètrica en un interval de freqüències entre 30 i 300 GHz, corresponent a longituds d'ona entre 10 i 1 mm.

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: AMSU-B (NOAA-15 a NOAA-17), ATMS (Suomi NPP i NPOESS), HSB (Aqua (EOS/Chem-1)), MHS (MetOp-2 i NOAA-18 i NOAA-19), MLS (Aura Mission (EOS/Chem-1), UARS), MTVZA (Meteor-3M-1), MWRI (FY-3A, FY-3B), SMR (ODIN), SSM/T-2 (DMSP) i SSMIS (DMSP).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
banda mil·limètrica banda mil·limètrica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda mil·limètrica, n f
  • ca  mil·limètrica, n f sin. compl.
  • es  banda milimétrica
  • es  milimétrica sin. compl.
  • en  millimeter band
  • en  millimeter sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 110 i 300 GHz (longituds d'ona entre 2.75 i 1 mm).

La banda mil·limètrica es troba compresa entre la banda W i la banda submil·limètrica. Alguns autors situen la banda mil·limètrica en un interval de freqüències entre 30 i 300 GHz, corresponent a longituds d'ona entre 10 i 1 mm.

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: AMSU-B (NOAA-15 a NOAA-17), ATMS (Suomi NPP i NPOESS), HSB (Aqua (EOS/Chem-1)), MHS (MetOp-2 i NOAA-18 i NOAA-19), MLS (Aura Mission (EOS/Chem-1), UARS), MTVZA (Meteor-3M-1), MWRI (FY-3A, FY-3B), SMR (ODIN), SSM/T-2 (DMSP) i SSMIS (DMSP).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
banda mil·limètrica banda mil·limètrica

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda mil·limètrica, n f
  • ca  mil·limètrica, n f sin. compl.
  • es  banda milimétrica
  • es  milimétrica sin. compl.
  • en  millimeter band
  • en  millimeter sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 110 i 300 GHz (longituds d'ona entre 2.75 i 1 mm).

La banda mil·limètrica es troba compresa entre la banda W i la banda submil·limètrica. Alguns autors situen la banda mil·limètrica en un interval de freqüències entre 30 i 300 GHz, corresponent a longituds d'ona entre 10 i 1 mm.

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: AMSU-B (NOAA-15 a NOAA-17), ATMS (Suomi NPP i NPOESS), HSB (Aqua (EOS/Chem-1)), MHS (MetOp-2 i NOAA-18 i NOAA-19), MLS (Aura Mission (EOS/Chem-1), UARS), MTVZA (Meteor-3M-1), MWRI (FY-3A, FY-3B), SMR (ODIN), SSM/T-2 (DMSP) i SSMIS (DMSP).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
barrella punxosa barrella punxosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella punxosa, n f
  • ca  barrella espinosa, n f sin. compl.
  • ca  espinadella, n f sin. compl.
  • ca  salat, n m sin. compl.
  • ca  sosa, n f sin. compl.
  • ca  barrella, n f alt. sin.
  • ca  barrella borda, n f alt. sin.
  • ca  capitana, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuguets, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herbes del nuguet, n f pl alt. sin.
  • ca  malveí, n m alt. sin.
  • ca  mil nucs, n m alt. sin.
  • ca  punxosa, n f alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn bord, n m alt. sin.
  • ca  calicòrnio, n m var. ling.
  • ca  salicor bort, n m var. ling.
  • ca  selicòrnio, n m var. ling.
  • nc  Salsola kali L.

<Botànica > quenopodiàcies>

barrella punxosa barrella punxosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella punxosa, n f
  • ca  barrella espinosa, n f sin. compl.
  • ca  espinadella, n f sin. compl.
  • ca  salat, n m sin. compl.
  • ca  sosa, n f sin. compl.
  • ca  barrella, n f alt. sin.
  • ca  barrella borda, n f alt. sin.
  • ca  capitana, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuguets, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herbes del nuguet, n f pl alt. sin.
  • ca  malveí, n m alt. sin.
  • ca  mil nucs, n m alt. sin.
  • ca  punxosa, n f alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn bord, n m alt. sin.
  • ca  calicòrnio, n m var. ling.
  • ca  salicor bort, n m var. ling.
  • ca  selicòrnio, n m var. ling.
  • nc  Salsola kali L.

<Botànica > quenopodiàcies>

biliard biliard

<Matemàtiques > Aritmètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  biliard, n m
  • es  billardo, n m
  • fr  billiard, n m
  • fr  mille billions, n m pl
  • it  biliardo, n m
  • pt  mil biliões, n m pl
  • en  billiard, n
  • en  one thousand billions, n pl
  • en  quadrillion, n
  • de  Billiarde, n f

<Matemàtiques > Aritmètica>

Definició
Mil bilions (1015), d'acord amb l'escala llarga.

Nota

  • La denominació anglesa quadrillion correspon a l'escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d'influència nord-americana. En l'escala llarga, utilitzada en la majoria de països europeus, la forma quadrilió equival a 1024.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bodris, n m
  • ca  milengrana, n m sin. compl.
  • ca  te bodris, n m sin. compl.
  • ca  herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba del cuc, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba per atacar la sang, n f alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  xinxera, n f alt. sin.
  • ca  botris, n m var. ling.
  • ca  mil-en-grana, n m var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milgranada, n f var. ling.
  • nc  Chenopodium botrys L.
  • nc  Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

bodris bodris

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bodris, n m
  • ca  milengrana, n m sin. compl.
  • ca  te bodris, n m sin. compl.
  • ca  herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba del cuc, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba per atacar la sang, n f alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  xinxera, n f alt. sin.
  • ca  botris, n m var. ling.
  • ca  mil-en-grana, n m var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milgranada, n f var. ling.
  • nc  Chenopodium botrys L.
  • nc  Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>