Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "mollesa" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cràssula molsosa, n f
- ca til·lea, n f alt. sin.
- nc Crassula tillaea Lest.-Garl.
- nc Tillaea muscosa L. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca despulla motlles, n f
- es ángulo de desprendimiento moldes, n m
- fr dépouille moules, n f
- en rake angle mould, n
- en rake mould, n
- de Spannwinkel Guβform, n m
<Enginyeria>
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca encefalopatia espongiforme bovina, n f
- ca malaltia de les vaques boges, n f sin. compl.
- ca EEB, n f sigla
- es encefalopatía espongiforme bovina
- es enfermedad de las vacas locas
- fr encéphalopathie spongiforme bovine
- fr maladie des vaches folles
- fr ESB sigla
- en bovine spongiform encephalopathy
- en mad cow disease
- en BSE sigla
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca encefalopatia espongiforme bovina, n f
- ca malaltia de les vaques boges, n f sin. compl.
- ca EEB, n f sigla
- es encefalopatía espongiforme bovina
- es enfermedad de las vacas locas
- fr encéphalopathie spongiforme bovine
- fr maladie des vaches folles
- fr ESB sigla
- en bovine spongiform encephalopathy
- en mad cow disease
- en BSE sigla
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca entrecot de bou amb lletons de vedella rostits
- es entrecot de buey con mollejas de ternera asadas
- fr entrecôte de boeuf grillée aux ris de veau rôtis
- it entrecôte di manzo con animelle di vitello arrostite
- en entrecôte of beef with roast veal sweetbreads
- de Entrecôte vom Ochsen mit gebratenem Kalbsbries
<Plats a la carta. Carn>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escolà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mòllera roquera, n f sin. compl.
- es arbitán
- es maruca azul
- fr lingue bleue
- en blue ling
- nc Molva dypterygia macrophthalma
<Peixos>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escolà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mòllera roquera, n f sin. compl.
- ca escolá, n m var. ling.
- nc Molva macrophthalma
- nc Lota elongata var. ling.
- nc Molva dipterygia var. ling.
- nc Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
- nc Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
- nc Molva elongata var. ling.
- es arbitan
- es arbitán
- es lota
- es maruca azul
- fr lingue bleue
- en blue ling
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escolà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mòllera roquera, n f sin. compl.
- ca escolá, n m var. ling.
- nc Molva macrophthalma
- nc Lota elongata var. ling.
- nc Molva dipterygia var. ling.
- nc Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
- nc Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
- nc Molva elongata var. ling.
- es arbitan
- es arbitán
- es lota
- es maruca azul
- fr lingue bleue
- en blue ling
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Insectes > Odonats>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7
Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.
- ca espiadimonis de mollera, n m
- fr aeschne des joncs
- en moorland hawker
- de torf-Mosaikjungfer
- nc Aeshna juncea
<Odonats > Anisòpters > Èsnids > Aeshna>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>