Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques

cucal capblau cucal capblau

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucal capblau, n m
  • es  cucal monje
  • fr  coucal à nuque bleue
  • en  blue-headed coucal
  • de  Mönchskuckuck
  • nc  Centropus monachus

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

cucal capblau cucal capblau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucal capblau, n m
  • es  cucal monje
  • fr  coucal à nuque bleue
  • en  blue-headed coucal
  • de  Mönchskuckuck
  • nc  Centropus monachus

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

equitació terapèutica equitació terapèutica

<Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  equitació terapèutica, n f
  • es  equitación terapéutica
  • es  monta terapéutica
  • fr  équitation thérapeutique
  • en  therapeutic equitation
  • en  therapeutic riding

<Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

Definició
Mètode terapèutic basat en la pràctica de muntar a cavall, destinat a l'atenuació de determinades discapacitats o de problemes de conducta o d'inserció social.

Nota

  • En l'equitació terapèutica, a diferència del que passa en la hipoteràpia, el pacient adopta un comportament actiu i és ell i no el terapeuta qui condueix el cavall.
equitació western [western: en] equitació western [western: en]

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  equitació western [western: en], n f
  • es  equitación western
  • es  monta americana
  • es  monta western
  • fr  équitation américaine
  • fr  équitation western
  • en  Western equitation
  • en  Western riding
  • de  Westernreiten

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Definició
Disciplina hípica que comprèn diverses proves inspirades en la manera de muntar a cavall i en les activitats dels antics ranxers de l'oest americà.
equitació western [western: en] equitació western [western: en]

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  equitació western [western: en], n f
  • es  equitación western, n f
  • es  monta americana, n f
  • es  monta western, n f
  • fr  équitation américaine, n f
  • fr  équitation western, n f
  • en  Western equitation, n
  • en  Western riding, n
  • de  Westernreiten, n n

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definició
Modalitat d'hípica consistent en diverses proves inspirades en la manera de muntar a cavall i en les activitats dels antics ranxers de l'oest americà.
escrita d'anells escrita d'anells

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita d'anells, n f
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  rajada d'anells, n f sin. compl.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muxines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja circularis
  • nc  Raia circularis var. ling.
  • nc  Raia falsavela var. ling.
  • nc  Raja circularis var. ling.
  • es  raya falsa vela
  • fr  raie circulaire
  • en  sandy ray

<Rajades i milanes > Raids>

escrita d'anells escrita d'anells

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrita d'anells, n f
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  rajada d'anells, n f sin. compl.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muxines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja circularis
  • nc  Raia circularis var. ling.
  • nc  Raia falsavela var. ling.
  • nc  Raja circularis var. ling.
  • es  raya falsa vela
  • fr  raie circulaire
  • en  sandy ray

<Rajades i milanes > Raids>

escurçana clavellada escurçana clavellada

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana clavellada, n f
  • ca  escurçana, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  menjamoixina, n m sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  tòtina clavellada, n f sin. compl.
  • ca  menja muxina, n m var. ling.
  • ca  romaguera, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis centroura
  • nc  Trygon brucco var. ling.
  • es  pastinaca espinosa
  • es  raya látigo lija
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague épineuse
  • en  roughtail stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana clavellada escurçana clavellada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana clavellada, n f
  • ca  escurçana, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  menjamoixina, n m sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  tòtina clavellada, n f sin. compl.
  • ca  menja muxina, n m var. ling.
  • ca  romaguera, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis centroura
  • nc  Trygon brucco var. ling.
  • es  pastinaca espinosa
  • es  raya látigo lija
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague épineuse
  • en  roughtail stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

esquirol de Heinrich esquirol de Heinrich

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  esquirol de Heinrich, n m
  • ca  esquirol de musell llarg montà de Sulawesi, n m
  • es  ardilla de Heinrich
  • en  Sulawesi montane long-nosed squirrel
  • nc  Hyosciurus heinrichi

<Zoologia > Mamífers>