Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "montserrat" dins totes les àrees temàtiques

amanida montserratina amanida montserratina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida montserratina
  • es  ensalada montserratina
  • fr  salade de Montserrat
  • it  insalata di Montserrat
  • en  salad from Montserrat
  • de  Salat aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida verda amb tomàquet de Montserrat amanida verda amb tomàquet de Montserrat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida verda amb tomàquet de Montserrat
  • es  ensalada verde con tomate de Montserrat
  • fr  ensalada verde à la tomate de Montserrat
  • it  insalata verde con pomodoro di Montserrat
  • en  green salad with tomato from Montserrat
  • de  grüner Salat mit Tomaten aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  sanamunda, n f alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  siva de terra, n f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea sanamunda All.
  • nc  Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga bufalaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  sanamunda, n f alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  siva de terra, n f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea sanamunda All.
  • nc  Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
cagamuja cagamuja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caragola, n f
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
caragola caragola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caragola, n f
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.