Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca marduix, n m
ca amàrac, n m sin. compl.
ca majorana, n f sin. compl.
ca moraduix, n m sin. compl.
ca almarduix, n m var. ling.
ca almoraduix, n m var. ling.
ca maladuix, n m var. ling.
ca malanduix, n m var. ling.
ca manaduix, n m var. ling.
ca mejorama, n f var. ling.
ca mejorana, n f var. ling.
ca morduix, n m var. ling.
ca muraduix, n m var. ling.
nc Origanum majorana L.
nc Majorana hortensis Moench sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca marduix, n m
ca amàrac, n m sin. compl.
ca majorana, n f sin. compl.
ca moraduix, n m sin. compl.
ca almarduix, n m var. ling.
ca almoraduix, n m var. ling.
ca maladuix, n m var. ling.
ca malanduix, n m var. ling.
ca manaduix, n m var. ling.
ca mejorama, n f var. ling.
ca mejorana, n f var. ling.
ca morduix, n m var. ling.
ca muraduix, n m var. ling.
nc Origanum majorana L.
nc Majorana hortensis Moench sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca marduix, n m
ca majorana, n f sin. compl.
ca moraduix, n m sin. compl.
es mejorana
fr marjolaine
en marjoram
nc Origanum majorana

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia aromàtica de la família de les labiades, procedent del Pròxim Orient, conreada com a planta decorativa i medicinal. Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moraduix, n m
ca almoraduix, n m sin. compl.
ca amàrac, n f sin. compl.
ca marduix, n m sin. compl.
es mayorana, n f
es mejorana, n f
fr marjolaine, n f
en marjoram, n
nc Origanum majorana

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca poliol blanc, n m
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol de roca, n m alt. sin.
ca poliol de secà, n m alt. sin.
ca poliol menta, n m alt. sin.
ca poliol negre, n m alt. sin.
ca poliolet, n m alt. sin.
ca poniol blanc, n m alt. sin.
ca salsa de pastor, n f alt. sin.
ca tarongí, n m alt. sin.
ca tarongí blanc, n m alt. sin.
ca boriol, n m var. ling.
ca maraduix, n m var. ling.
ca menta poleo, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca pòleo, n m var. ling.
ca poleo blanc, n m var. ling.
ca poleo menta, n m var. ling.
ca poriol, n m var. ling.
ca poriol blanc, n m var. ling.
ca púmiol, n m var. ling.
ca puniol, n m var. ling.
ca púniol, n m var. ling.
ca puriol, n m var. ling.
ca purriol, n m var. ling.
ca te poleo, n m var. ling.
nc Satureja fruticosa (L.) Briq.
nc Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
nc Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca poliol blanc, n m
ca poliol, n m sin. compl.
ca poniol, n m sin. compl.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol de roca, n m alt. sin.
ca poliol de secà, n m alt. sin.
ca poliol menta, n m alt. sin.
ca poliol negre, n m alt. sin.
ca poliolet, n m alt. sin.
ca poniol blanc, n m alt. sin.
ca salsa de pastor, n f alt. sin.
ca tarongí, n m alt. sin.
ca tarongí blanc, n m alt. sin.
ca boriol, n m var. ling.
ca maraduix, n m var. ling.
ca menta poleo, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca pòleo, n m var. ling.
ca poleo blanc, n m var. ling.
ca poleo menta, n m var. ling.
ca poriol, n m var. ling.
ca poriol blanc, n m var. ling.
ca púmiol, n m var. ling.
ca puniol, n m var. ling.
ca púniol, n m var. ling.
ca puriol, n m var. ling.
ca purriol, n m var. ling.
ca te poleo, n m var. ling.
nc Satureja fruticosa (L.) Briq.
nc Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
nc Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "moraduix" dins totes les àrees temàtiques

Definició