Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "morratxa" dins totes les àrees temàtiques

almorratxa almorratxa

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  almorratxa, n f
  • ca  morratxa, n f sin. compl.
  • es  almarraza

<Utillatge de cuina>

Definició
Recipient de vidre, de terrissa o, excepcionalment, de metall, proveït de diferents brocs per a espargir aigua.
marraixa marraixa

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  marraixa, n f
  • ca  morratxa, n f

<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>

Definició
Càntir de vidre amb diversos brocs i ornat amb alfàbrega que conté l'aigua-ros.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  auradella, n f sin. compl.
  • ca  auradella [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  auradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  aurades, n f pl sin. compl.
  • ca  daurada, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  doradella, n f sin. compl.
  • ca  doradeta, n f sin. compl.
  • ca  moixarra, n f sin. compl.
  • ca  moixarres, n f pl sin. compl.
  • ca  oblada, n f sin. compl.
  • ca  oradell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oradella, n f sin. compl.
  • ca  oradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  aurada plateada, n f var. ling.
  • ca  buixarra, n f var. ling.
  • ca  dantada, n f var. ling.
  • ca  dorà, n f var. ling.
  • ca  duradella, n f var. ling.
  • ca  morratxa, n f var. ling.
  • ca  moxarra, n f var. ling.
  • ca  muixarra, n f var. ling.
  • ca  orà, n f var. ling.
  • ca  oráda, n f var. ling.
  • ca  orade, n f var. ling.
  • ca  oralla, n f var. ling.
  • nc  Sparus aurata
  • nc  Ch. Crassirostris var. ling.
  • nc  Chrysophris aurata var. ling.
  • nc  Chrysophrys aurata var. ling.
  • nc  Chrysophys aurata var. ling.
  • nc  Crysophrys aurata var. ling.
  • nc  Sparus auratus var. ling.
  • es  dorada
  • es  dorada comun
  • es  orada
  • es  pargo dorado
  • fr  daurade
  • fr  dorade
  • fr  dorade royale
  • it  oraga
  • pt  orade
  • pt  souken
  • en  gilthead bream
  • en  gilthead seabream
  • de  Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  auradella, n f sin. compl.
  • ca  auradella [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  auradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  aurades, n f pl sin. compl.
  • ca  daurada, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  doradella, n f sin. compl.
  • ca  doradeta, n f sin. compl.
  • ca  moixarra, n f sin. compl.
  • ca  moixarres, n f pl sin. compl.
  • ca  oblada, n f sin. compl.
  • ca  oradell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oradella, n f sin. compl.
  • ca  oradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  aurada plateada, n f var. ling.
  • ca  buixarra, n f var. ling.
  • ca  dantada, n f var. ling.
  • ca  dorà, n f var. ling.
  • ca  duradella, n f var. ling.
  • ca  morratxa, n f var. ling.
  • ca  moxarra, n f var. ling.
  • ca  muixarra, n f var. ling.
  • ca  orà, n f var. ling.
  • ca  oráda, n f var. ling.
  • ca  orade, n f var. ling.
  • ca  oralla, n f var. ling.
  • nc  Sparus aurata
  • nc  Ch. Crassirostris var. ling.
  • nc  Chrysophris aurata var. ling.
  • nc  Chrysophrys aurata var. ling.
  • nc  Chrysophys aurata var. ling.
  • nc  Crysophrys aurata var. ling.
  • nc  Sparus auratus var. ling.
  • es  dorada
  • es  dorada comun
  • es  orada
  • es  pargo dorado
  • fr  daurade
  • fr  dorade
  • fr  dorade royale
  • it  oraga
  • pt  orade
  • pt  souken
  • en  gilthead bream
  • en  gilthead seabream
  • de  Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>