Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "mugir" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bramul, n m
- ca braol, n m sin. compl.
- ca bruel, n m sin. compl.
- ca mugiment, n m sin. compl.
- ca mugit, n m sin. compl.
- es berrido [vedell]
- es bramido [bou]
- es mugido
- fr beuglement
- fr meuglement
- fr mugissement
- en bellow
- en low
- en moo
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bramul, n m
- ca braol, n m sin. compl.
- ca bruel, n m sin. compl.
- ca mugiment, n m sin. compl.
- ca mugit, n m sin. compl.
- es berrido [vedell]
- es bramido [bou]
- es mugido
- fr beuglement
- fr meuglement
- fr mugissement
- en bellow
- en low
- en moo
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca evadir-se, v prep
- ca escapar-se, v prep sin. compl.
- ca fugir, v prep sin. compl.
- es escaparse, v prep
- es evadirse, v prep
- es fugarse, v prep
- es huir, v prep
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
Nota
- Els verbs evadir-se, escapar-se i fugir regeixen habitualment la preposició de.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca evadir-se, v intr pron
- ca escapar-se, v intr pron sin. compl.
- ca fugir, v intr sin. compl.
- es escaparse
- es evadirse
- es fugarse
- es huir
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Després d'una llarga persecussió policial, els malfactors van aconseguir evadir-se.
Ex.: El grup de presos havia fet mans i mànigues per poder escapar-se de la presó.
Ex.: Els mossos van enxampar els lladres just en el moment en què intentaven fugir amb el botí.
[Si fugir porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fugir, v intr
- es huir
- en escape, to
- en flee, to
<Policia > Funcions i tècnica > Policia de seguretat>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa, n f
- nc Mugil spp.
<Peixos > Mugílids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa, n f
- nc Mugil spp.
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa fusany, n f
- ca agut petit, n m sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa de cap xiquet, n f sin. compl.
- ca llissa lleposa, n f sin. compl.
- ca llíssera fusany, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca lisa fusany, n f var. ling.
- ca lliça de cap giquet, n f var. ling.
- ca llise llepose, n f var. ling.
- ca llissa fussany, n f var. ling.
- ca llíssera fussany, n f var. ling.
- nc Liza saliens
- nc Liza (Protomugil) saliens var. ling.
- nc Mugil saliens var. ling.
- es capitón
- es galua
- es galúa
- fr mulet sauter
- fr mulet sauteur
- en leaping mullet
<Peixos > Mugílids>