Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "mul" dins totes les àrees temàtiques

fang fang

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  fang, n m
  • es  barro
  • es  fango
  • en  mud

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Mescla pastosa de terra i aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  fang, n m
  • es  barro
  • es  fango
  • en  mud

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Mescla pastosa de terra i aigua.
fang fang

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  fang, n m
  • es  barro
  • fr  boue
  • en  mud

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Mescla de terra i aigua que, sobre una via, pot dificultar l'avanç d'un vehicle, provocar-ne el lliscament o fer que les rodes patinin.
fons fons

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  fons, n m
  • ca  cul, n m sin. compl.
  • es  fondo
  • en  bottom

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Cara interior de la base d'un recipient.
forcadella petita forcadella petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella petita, n f
  • nc  Digitaria ischaemum (Schreb.) Muhl.
  • nc  Panicum ischaemum Schreb. sin. compl.
  • nc  Digitaria filiformis auct. var. ling.
  • nc  Panicum lineare auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

forcadella petita forcadella petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella petita, n f
  • nc  Digitaria ischaemum (Schreb.) Muhl.
  • nc  Panicum ischaemum Schreb. sin. compl.
  • nc  Digitaria filiformis auct. var. ling.
  • nc  Panicum lineare auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

fotografia d'identificació fotografia d'identificació

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fotografia d'identificació, n f
  • es  fotografía de identificación
  • en  mug shot

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definició
Imatge d'una persona, que forma part d'una ressenya fotogràfica.
ful ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ful
  • ca  fula sin. compl.
  • ca  fulani sin. compl.
  • ca  fulbe sin. compl.
  • ca  fulfulde sin. compl.
  • ca  futa-jalon sin. compl.
  • ca  pël sin. compl.
  • ca  peul sin. compl.
  • ca  pulaar sin. compl.
  • cod  fulfulde
  • cod  pulaar
  • ar  فول
  • cy  Ful
  • cy  Fula sin. compl.
  • cy  Fulani sin. compl.
  • cy  Fulbe sin. compl.
  • cy  Fulfulde sin. compl.
  • cy  Futa-jalon sin. compl.
  • cy  Pël sin. compl.
  • cy  Peul sin. compl.
  • cy  Pulaar sin. compl.
  • de  Ful
  • de  Fula sin. compl.
  • de  Fulani sin. compl.
  • de  Fulbe sin. compl.
  • de  Fulfulde sin. compl.
  • de  Futa-Jalon sin. compl.
  • de  Pël sin. compl.
  • de  Peul sin. compl.
  • de  Pulaar sin. compl.
  • en  Fula
  • en  Fulani sin. compl.
  • en  Fulbe sin. compl.
  • en  Fulfulde sin. compl.
  • en  Futa-Jalon sin. compl.
  • en  Pël sin. compl.
  • en  Peul sin. compl.
  • en  Pulaar sin. compl.
  • es  fulaní
  • es  fula sin. compl.
  • es  fulani sin. compl.
  • es  fulbe sin. compl.
  • es  fulfulde sin. compl.
  • es  futa-jalon sin. compl.
  • es  pël sin. compl.
  • es  peul sin. compl.
  • es  pulaar sin. compl.
  • es  pular sin. compl.
  • eu  fulaniera
  • eu  ful sin. compl.
  • eu  fula sin. compl.
  • eu  fulani sin. compl.
  • eu  fulbe sin. compl.
  • eu  fulfulde sin. compl.
  • eu  futa-jalon sin. compl.
  • eu  pël sin. compl.
  • eu  peul sin. compl.
  • eu  pulaar sin. compl.
  • fr  peul
  • fr  fouta djalon sin. compl.
  • fr  fula sin. compl.
  • fr  fulani sin. compl.
  • fr  fulbe sin. compl.
  • fr  fulfulde sin. compl.
  • fr  pël sin. compl.
  • fr  peulh sin. compl.
  • fr  poular sin. compl.
  • fr  pulaar sin. compl.
  • fr  pular sin. compl.
  • gl  fulbe
  • gl  ful sin. compl.
  • gl  fula sin. compl.
  • gl  fulani sin. compl.
  • gl  fulfulde sin. compl.
  • gl  futa-jalon sin. compl.
  • gl  pël sin. compl.
  • gl  peul sin. compl.
  • gl  pulaar sin. compl.
  • gn  fulani
  • gn  fula sin. compl.
  • gn  fulani sin. compl.
  • gn  fulfulde sin. compl.
  • gn  fulve sin. compl.
  • gn  futa-jalon sin. compl.
  • gn  pël sin. compl.
  • gn  peul sin. compl.
  • gn  pulaar sin. compl.
  • it  ful
  • it  fula sin. compl.
  • it  fulani sin. compl.
  • it  fulbe sin. compl.
  • it  fulfulde sin. compl.
  • it  futa-jalon sin. compl.
  • it  pël sin. compl.
  • it  peul sin. compl.
  • it  pulaar sin. compl.
  • ja  フラニ語
  • ja  フラ sin. compl.
  • ja  プル sin. compl.
  • ja  フルベ sin. compl.
  • ja  プール sin. compl.
  • ja  フルフベ sin. compl.
  • nl  Ful
  • nl  Fula sin. compl.
  • nl  Fulani sin. compl.
  • nl  Fulbe sin. compl.
  • nl  Fulfulde sin. compl.
  • nl  Futa-Jalon sin. compl.
  • nl  Pël sin. compl.
  • nl  Peul sin. compl.
  • nl  Pulaar sin. compl.
  • pt  ful
  • pt  fula sin. compl.
  • pt  fulani sin. compl.
  • pt  fulbe sin. compl.
  • pt  fulfulde sin. compl.
  • pt  futa-jalon sin. compl.
  • pt  pël sin. compl.
  • pt  peul sin. compl.
  • pt  pulaar sin. compl.
  • ru  Фула
  • ru  Фуль sin. compl.
  • ru  Пёль sin. compl.
  • ru  Пулар sin. compl.
  • ru  Фулани sin. compl.
  • ru  Фульбе sin. compl.
  • ru  Тукулор sin. compl.
  • ru  Фульфульде sin. compl.
  • ru  Фута-джалон sin. compl.
  • zh  弗尔语
  • zh  弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔-加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallet, n m
  • ca  aguileta, n f sin. compl.
  • ca  gallet de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallets, n m pl sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic de forària, n m sin. compl.
  • ca  xavo, n m sin. compl.
  • ca  xavos, n m pl sin. compl.
  • ca  capra, n f var. ling.
  • ca  chavito, n m var. ling.
  • ca  chavo, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  gallét, n m var. ling.
  • ca  javo, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  music de furari, n m var. ling.
  • ca  ochavo, n m var. ling.
  • nc  Capros aper
  • nc  Capros asper var. ling.
  • es  gayano
  • es  ochavo
  • fr  coquette
  • fr  sanglier
  • it  tordo fischietto
  • en  boarfish
  • en  striped wrass. Cook

<Peixos > Caproids>

gallet gallet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallet, n m
  • ca  aguileta, n f sin. compl.
  • ca  gallet de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallets, n m pl sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic de forària, n m sin. compl.
  • ca  xavo, n m sin. compl.
  • ca  xavos, n m pl sin. compl.
  • ca  capra, n f var. ling.
  • ca  chavito, n m var. ling.
  • ca  chavo, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  gallét, n m var. ling.
  • ca  javo, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  music de furari, n m var. ling.
  • ca  ochavo, n m var. ling.
  • nc  Capros aper
  • nc  Capros asper var. ling.
  • es  gayano
  • es  ochavo
  • fr  coquette
  • fr  sanglier
  • it  tordo fischietto
  • en  boarfish
  • en  striped wrass. Cook

<Peixos > Caproids>