Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ovella" dins totes les àrees temàtiques

acció vella acció vella

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  acció vella, n f
  • es  acción vieja
  • fr  action ancienne
  • en  old share

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Acció ja existent abans d'una ampliació de capital que ha generat accions noves.

Nota

  • El propietari d'una acció vella té dret a tots els dividends i pot adquirir accions noves gràcies al dret de subscripció preferent, que és inherent a aquest títol.
allau de neu vella allau de neu vella

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  allau de neu vella, n f
  • es  alud de nieve vieja
  • fr  avalanche de vieille neige
  • en  old snow avalanche

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Allau que, com a mínim a la zona de sortida, és constituïda per neu vella.
allau de neu vella allau de neu vella

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  allau de neu vella, n f
  • es  alud de nieve vieja
  • fr  avalanche de vieille neige
  • en  old snow avalanche

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Allau que, com a mínim a la zona de sortida, és constituïda per neu vella.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  collons de gall, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixacans, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira d'ase, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  collons de gall, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixacans, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira d'ase, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bàlsam bàlsam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam menut, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  catxalanda, n f alt. sin.
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  cala guala, n f var. ling.
  • ca  unya de gat, n f var. ling.
  • ca  xorrosa, n f var. ling.
  • nc  Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam menut, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  catxalanda, n f alt. sin.
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  cala guala, n f var. ling.
  • ca  unya de gat, n f var. ling.
  • ca  xorrosa, n f var. ling.
  • nc  Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

bacallans bacallans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.