Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "palanca" dins totes les àrees temàtiques

espígol dentat espígol dentat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
espígol dentat espígol dentat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
faiança faiança

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  faiança, n f
  • ca  majòlica, n f
  • ca  pisa
  • es  fayenza
  • en  faïence

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Ceràmica envernissada i esmaltada.
fer alçaprem fer alçaprem

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fer alçaprem, v prep
  • es  apalancar, v tr
  • fr  lever, v tr
  • fr  soulever, v tr
  • en  lever up, to, v tr
  • de  aushebeln, v tr

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  galeria, n f
  • es  cortinero
  • es  galería
  • fr  boîte à rideaux
  • fr  galerie
  • en  cornice
  • en  curtain box
  • en  pelmet
  • en  valance

<Decoració>

Definició
Post, motllurada o no, envernissada, pintada o folrada amb roba, que es col·loca penjada a la paret, al capdamunt de les cortines, per a tapar-ne les barres de suport i la part final.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatell, n m
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • ca  gatelleta, n f alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  gatsaule, n m alt. sin.
  • ca  salanca, n f alt. sin.
  • ca  salenca, n f alt. sin.
  • ca  salenca de riu, n f alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze de flor, n m alt. sin.
  • ca  salzera cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  sarga cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga negra, n f alt. sin.
  • ca  sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  saula trencadella, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  sàlser, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  vimen, n m var. ling.
  • ca  vímen, n m var. ling.
  • ca  vímer, n m var. ling.
  • nc  Salix atrocinerea Brot.
  • nc  Salix catalaunica Sennen sin. compl.
  • nc  Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
  • nc  Salix acuminata auct. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

gatell gatell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatell, n m
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • ca  gatelleta, n f alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  gatsaule, n m alt. sin.
  • ca  salanca, n f alt. sin.
  • ca  salenca, n f alt. sin.
  • ca  salenca de riu, n f alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze de flor, n m alt. sin.
  • ca  salzera cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  sarga cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga negra, n f alt. sin.
  • ca  sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  saula trencadella, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  sàlser, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  vimen, n m var. ling.
  • ca  vímen, n m var. ling.
  • ca  vímer, n m var. ling.
  • nc  Salix atrocinerea Brot.
  • nc  Salix catalaunica Sennen sin. compl.
  • nc  Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
  • nc  Salix acuminata auct. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsaule, n m
  • ca  gatell, n m sin. compl.
  • ca  salanca, n f sin. compl.
  • ca  salenca, n f sin. compl.
  • ca  alziró, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  gatells, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  salanca de bosc, n f alt. sin.
  • ca  salenca de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntadana, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  saule de cabres, n m alt. sin.
  • ca  aixalenca, n f var. ling.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  salenca montadana, n f var. ling.
  • ca  salenca montanyera, n f var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salze cabruno, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

gatsaule gatsaule

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsaule, n m
  • ca  gatell, n m sin. compl.
  • ca  salanca, n f sin. compl.
  • ca  salenca, n f sin. compl.
  • ca  alziró, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  gatells, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  salanca de bosc, n f alt. sin.
  • ca  salenca de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntadana, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  saule de cabres, n m alt. sin.
  • ca  aixalenca, n f var. ling.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  salenca montadana, n f var. ling.
  • ca  salenca montanyera, n f var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salze cabruno, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

matança matança

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  matança, n f
  • es  matanza

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definició
Acció de matar el porc, d'esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l'aprofitament de la carn i les altres parts de l'animal.