Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "partir" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
  • ca  A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
  • ca  B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
  • ca  B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
  • ca  B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss

(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

B. CRITERIS D'ELECCIÓ

A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock

(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])

D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

Nota

  • 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  BLEVE, n f
  • ca  explosió BLEVE, n f
  • es  explosión BLEVE, n f
  • es  BLEVE, n f sigla
  • fr  explosion de vapeur en expansion à partir de liquide en ébullition, n f
  • fr  BLEVE, n f sigla
  • en  boiling liquid expanding vapor explosion, n
  • en  BLEVE, n sigla

<Física>

Definició
Explosió d'un líquid sobreescalfat produïda per una baixada sobtada de la pressió a l'interior del recipient que el conté.

Nota

  • La forma BLEVE és la sigla anglesa corresponent a boiling liquid expanding vapor explosion ('explosió del vapor en expansió d'un líquid bullent').
crea una publicació a partir d'una plantilla crea una publicació a partir d'una plantilla

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  crea una publicació a partir d'una plantilla
  • en  create publication from template

<Localització > Fraseologia>

disparar disparar

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  disparar, v tr
  • ca  tirar, v tr
  • es  disparar
  • es  tirar
  • fr  faire feu
  • fr  faire partir le coup
  • fr  tirer
  • en  fire, to
  • en  shoot, to

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Accionar, un tirador, l'arma de manera que impulsi el projectil en fer explosió un cartutx.
disparar disparar

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  disparar, v tr
  • ca  llançar [TIR ARC], v tr sin. compl.
  • ca  tirar, v tr sin. compl.
  • es  disparar
  • es  lanzar [TIR ARC]
  • es  tirar
  • fr  décocher [TIR ARC]
  • fr  faire feu [TIR OLÍMP]
  • fr  faire partir le coup [TIR OLÍMP]
  • fr  tirer
  • en  fire, to [TIR OLíMP]
  • en  shoot, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Definició
Fer expel·lir un projectil a una arma o un arc.
disparar disparar

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  disparar, v tr
  • ca  tirar, v tr sin. compl.
  • es  disparar
  • es  tirar
  • fr  faire feu [TIR OLÍMP]
  • fr  faire partir le coup [TIR OLÍMP]
  • fr  tirer
  • en  fire, to [TIR OLíMP]
  • en  shoot, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Definició
Fer que una arma o un arc expel·leixin un projectil.
document nou a partir d'un d'existent document nou a partir d'un d'existent

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  document nou a partir d'un d'existent
  • en  new from existing document

<Localització > Fraseologia>

em sap greu, no en tindrem fins demà em sap greu, no en tindrem fins demà

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  em sap greu, no en tindrem fins demà
  • es  lo siento, pero no tendremos hasta mañana
  • fr  je suis désolé, nous n'en aurons pas avant demain
  • pt  desculpe, mas só o teremos a partir de amanhã
  • en  I'm afraid we won't have any until tomorrow

<Grans Magatzems > Conversa>

espinyar espinyar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espinyar, v tr
  • es  partir una piña, v tr
  • fr  décortiquer une pomme de pin, v tr
  • en  open a pine cone (to), v tr

<Enginyeria forestal>

partir mots partir mots

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  partir mots, v intr
  • es  dividir
  • es  separar
  • fr  couper
  • en  hyphenate, to

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Executar, un programa informàtic, l'operació que consisteix a dividir un mot al final d'una línia, segons les regles de separació sil·làbica pròpies d'una llengua determinada.

Nota

  • Vegeu la nota de partició de mots.