Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "pe��" dins totes les àrees temàtiques

capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital de inversión
  • es  capital inversión
  • es  private equity
  • fr  capital-investissement
  • it  private equity
  • pt  private equity
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla
  • de  privates Beteiligungskapital

<Economia > Finances>

Definició
Capital que una entitat financera inverteix, generalment a llarg termini, en una empresa que no cotitza a la borsa.
capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital de inversión
  • es  capital inversión
  • es  private equity
  • fr  capital-investissement
  • fr  private equity
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Capital que una entitat financera inverteix, generalment a llarg termini, en una empresa que no cotitza a la borsa.
capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital inversión
  • es  fondo de capital privado
  • es  private equity
  • es  valores privados
  • fr  capital-investissement
  • fr  private equity
  • it  private equity
  • pt  capitais não abertos à subscrição pública
  • pt  fundos de capitais de investimento
  • pt  investimento em capital fechado
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla
  • de  private Beteiligung
  • de  privates Beteiligungskapital

<Crisi econòmica>

carquèxia carquèxia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

carquèxia carquèxia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

col xinesa col xinesa

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • zh  báicài
  • zh  dàbáicài
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
col xinesa col xinesa

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • zh  báicài
  • zh  dàbáicài
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
col xinesa col xinesa

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.