Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "peig" dins totes les àrees temàtiques

àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  àngel de mar, n m sin. compl.
  • ca  angelot, n m sin. compl.
  • ca  angelot comú, n m sin. compl.
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat bord, n m sin. compl.
  • ca  escat comú, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  angel de mar, n m var. ling.
  • ca  escat bobià, n m var. ling.
  • ca  escat-comú, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • nc  Squatina squatina
  • nc  Rhina equatina var. ling.
  • nc  Rhina squatina var. ling.
  • nc  Squalus squatina var. ling.
  • nc  Squatina angelus var. ling.
  • nc  Squatina laevis var. ling.
  • nc  Squatina vulgaris var. ling.
  • es  angel, n m
  • es  ángel, n m
  • es  angelote, n m
  • es  escualo, n m
  • es  lija, n f
  • es  pescado angel
  • es  pez angel, n m
  • es  pez ángel, n f
  • es  villano
  • fr  ange de mer commun
  • fr  angel
  • fr  angelot
  • fr  requin-raie
  • it  pesce angelo
  • it  squadro
  • en  angel shark
  • en  angelfish
  • en  angelshark
  • en  monk fish
  • de  Engelhai
  • de  gemeiner Meerengel
  • de  Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - àngel (EMMDENIA): Dénia

    - àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

    - escat (DCVB): Balears

    - escat (EMMDENIA): Dénia

    - escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

    - escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - escat bord (RANDA11): Formentera

    - escat veixigal (RANDA11): Menorca

    - escat-comú (RPCE3): Balears

    - escat-jueu (RANDA11): Mallorca

    - escat-jueu (RPCE3): Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  àngel de mar, n m sin. compl.
  • ca  angelot, n m sin. compl.
  • ca  angelot comú, n m sin. compl.
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat bord, n m sin. compl.
  • ca  escat comú, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  angel de mar, n m var. ling.
  • ca  escat bobià, n m var. ling.
  • ca  escat-comú, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • nc  Squatina squatina
  • nc  Rhina equatina var. ling.
  • nc  Rhina squatina var. ling.
  • nc  Squalus squatina var. ling.
  • nc  Squatina angelus var. ling.
  • nc  Squatina laevis var. ling.
  • nc  Squatina vulgaris var. ling.
  • es  angel, n m
  • es  ángel, n m
  • es  angelote, n m
  • es  escualo, n m
  • es  lija, n f
  • es  pescado angel
  • es  pez angel, n m
  • es  pez ángel, n f
  • es  villano
  • fr  ange de mer commun
  • fr  angel
  • fr  angelot
  • fr  requin-raie
  • it  pesce angelo
  • it  squadro
  • en  angel shark
  • en  angelfish
  • en  angelshark
  • en  monk fish
  • de  Engelhai
  • de  gemeiner Meerengel
  • de  Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - àngel (EMMDENIA): Dénia

    - àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

    - escat (DCVB): Balears

    - escat (EMMDENIA): Dénia

    - escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

    - escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - escat bord (RANDA11): Formentera

    - escat veixigal (RANDA11): Menorca

    - escat-comú (RPCE3): Balears

    - escat-jueu (RANDA11): Mallorca

    - escat-jueu (RPCE3): Mallorca
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  peix d'escat, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat jueu, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  ángel, n m var. ling.
  • ca  escat-jueu, n m var. ling.
  • ca  scat, n m var. ling.
  • nc  Squatina spp.
  • es  angel, n m
  • es  lija, n f
  • es  malgacho, n m
  • es  pintarroja, n f

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - escat-jueu: (DCVB) Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  angelot, n m
  • ca  escat, n m
  • ca  peix àngel, n m sin. compl.
  • es  angelote, n m
  • es  pez ángel, n m
  • es  villano, n m
  • fr  ange, n m
  • fr  ange de mer commun, n m
  • fr  angelot, n m
  • fr  requin-raie, n m
  • it  pesce angelo, n m
  • it  squadro, n m
  • en  angel shark, n
  • en  angelfish, n
  • en  monk fish, n
  • de  Engelhai, n f
  • de  gemeiner Meerengel, n m
  • de  Meerengel, n m
  • nc  Squatina squatina
  • nc  Squatina angelus sin. compl.

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix selaci que ateny 2 metres de llargada, amb caràcters semblants als de les rajades i dels taurons, amb el cos aplanat i de forma romboidal, i el cap rodó.
aferrapedres aferrapedres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Diplecogaster bimaculata
  • nc  Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
  • nc  Lepadogaster reticulatus var. ling.
  • es  chafarrocas
  • fr  barbier
  • fr  lepadogastère à deux taches
  • fr  porte-écuelle
  • en  two-spotted clingfish
  • en  two-spotted sucker

<Peixos > Gobiesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - pega-roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona
aferrapedres aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Diplecogaster bimaculata
  • nc  Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
  • nc  Lepadogaster reticulatus var. ling.
  • es  chafarrocas
  • fr  barbier
  • fr  lepadogastère à deux taches
  • fr  porte-écuelle
  • en  two-spotted clingfish
  • en  two-spotted sucker

<Peixos > Gobiesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - pega-roques (FAUNAICT): Tarragona

    - peix porch (FAUNAICT): Barcelona

    - xucladó (FAUNAICT): Tarragona
aferrapedres aferrapedres

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferrapedres, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  agafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  aixafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  cabot xuclador, n m sin. compl.
  • ca  enganxa-roques, n m sin. compl.
  • ca  pega-roques, n m sin. compl.
  • ca  peix porc, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  ventosa, n f sin. compl.
  • ca  xafa-roques, n m sin. compl.
  • ca  xucladit, n m sin. compl.
  • ca  xucladits, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  agafa roques, n m var. ling.
  • ca  agafarroques, n m var. ling.
  • ca  gafa rocas, n m var. ling.
  • ca  pega roques, n m var. ling.
  • ca  peix porch, n m var. ling.
  • ca  peix-porc, n m var. ling.
  • ca  peix-porch, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  xucla dit, n m var. ling.
  • ca  xucladó, n m var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster
  • nc  Lepadogaster biciliatus var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouani var. ling.
  • nc  Lepadogaster gouanii var. ling.
  • nc  Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
  • es  chafarrocas
  • es  chupadedos
  • es  pegadizo
  • es  sapo de mar
  • fr  barbier
  • fr  lépadogastère de Gouan

<Peixos > Gobiesòcids>