Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "pertot" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gandalla, n f
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca galda, n f alt. sin.
- ca galda groga, n f alt. sin.
- ca galda negra, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca marduix bord, n m alt. sin.
- ca marduixí bord, n m alt. sin.
- ca pebre de ruc, n m alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca reseda groga, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca enturió, n m var. ling.
- ca galza, n f var. ling.
- ca gandaia, n f var. ling.
- ca gavarro, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca gualda groga, n f var. ling.
- ca gualda negra, n f var. ling.
- nc Reseda lutea L.
<Botànica > resedàcies>
Nota
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gerundi compost, n m
- ca gerundi perfet, n m sin. compl.
- es gerundio compuesto
- es gerundio perfecto
- fr gérondif passé
- en perfect gerund
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la forma havent cantat del verb cantar. El gerundi compost es diferencia del gerundi simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i s'usa en adjunts que expressen situacions que són anteriors i finalitzades per referència a unes altres. Per exemple, Havent estudiat tant obtindrà uns molt bons resultats.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca grimpa-soques bec-roig, n m
- es trepatroncos piquirrojo
- fr grimpar de Perrot
- en red-billed woodcreeper
- de Weißbart-Baumsteiger
- nc Hylexetastes perrotii
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca grimpa-soques bec-roig, n m
- es trepatroncos piquirrojo
- fr grimpar de Perrot
- en red-billed woodcreeper
- de Weißbart-Baumsteiger
- nc Hylexetastes perrotii
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca iguals, adv
- es iguales
- fr partout
- en all
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca iguals, v tr/prep
- es iguales
- fr partout
- en all
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
Definició
Nota
- Si dos jugadors van 15 iguals significa, per tant, que estan empatats a 15.
<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca iguals, adv
- es iguales
- fr partout
- en all
<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>
Definició
Nota
- L'adverbi iguals sempre va precedit de la puntuació específica en què s'ha produït l'empat: quinze iguals, trenta iguals.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca individu, n m
- ca persona, n f sin. compl.
- es individuo
- es persona
- es persona humana
- fr individu
- it individuo
- it persona
- en individual
- en person
- ar شخص
<Actors internacionals > Actors no governamentals>
Definició
Nota
- Els individus, entesos de manera genèrica com a persones físiques, són subjectes de dret internacional amb caràcter limitat. Són titulars de certs drets i obligacions internacionals, i, en àmbits concrets, tenen legitimitat per a accedir a instàncies internacionals i se'ls pot atribuir responsabilitat internacional per la violació de les obligacions internacionals.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca infinitiu compost, n m
- ca infinitiu perfet, n m sin. compl.
- es infinitivo compuesto
- es infinitivo perfecto
- fr infinitif passé
- en perfect infinitive
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la forma haver cantat del verb cantar. L'infinitiu compost es diferencia del simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i, per tant, pel fet d'indicar anterioritat respecte a un altre moment. Per exemple, amb haver dit s'indica anterioritat respecte a l'acte de parla en M'ho podries haver dit.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en
<Física > Òptica>
