Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pertot" dins totes les àrees temàtiques

joc obert

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

ca joc obert, n m
es juego abierto
fr jeu ouvert
it gioco aperto
en open play
de Spiel über die Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició

Joc que es desenvolupa per les bandes.

lluerna rossa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca lluerna rossa, n f
ca biret, n m sin. compl.
ca garneu, n m sin. compl.
ca garranyeu, n m sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca oriola, n f sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
ca viret, n m sin. compl.
es alfondega
es bejel
fr perlon
en tube-fish
en yellow-gurnard
nc Chelidonichthys lucerna

lluerna vera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lluerna vera, n f
ca ase, n m sin. compl.
ca biret, n m sin. compl.
ca burret, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca cap dur, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca garneu, n m sin. compl.
ca garranyeu, n m sin. compl.
ca guiules, n f pl sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca juliola de cria, n f sin. compl.
ca juliola menuda, n f sin. compl.
ca julioles, n f pl sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna rossa, n f sin. compl.
ca lluerneta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca oriola, n f sin. compl.
ca oriola vera, n f sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
ca senyoretes, n f pl sin. compl.
ca viret, n m sin. compl.
ca asse, n m var. ling.
ca chuliola, n f var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca joriola, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca juriola de cria, n f var. ling.
ca juriola menuda, n f var. ling.
ca lluverna, n f var. ling.
ca luerna, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca rafech, n m var. ling.
ca trazeta, n f var. ling.
ca uriola, n f var. ling.
nc Chelidonichthys lucerna
nc Trigla corax var. ling.
nc Trigla lucerna var. ling.
nc Trigla paeciloptera var. ling.
es alfondega
es bejel
es escaro
es gallina de mar
es golondrina
es lucerna
es milano
es rubio
fr grondin perlon
fr grondin-perlon
fr hirondelle
fr perlon
en gurnard butterfly
en sapphirine gurnard
en tub gurnard
en tube-fish
en yellow-gurnard
de Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

lluerna vera

<Zoologia > Peixos>

ca lluerna vera, n f
ca ase, n m sin. compl.
ca biret, n m sin. compl.
ca burret, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca cap dur, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca garneu, n m sin. compl.
ca garranyeu, n m sin. compl.
ca guiules, n f pl sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca juliola de cria, n f sin. compl.
ca juliola menuda, n f sin. compl.
ca julioles, n f pl sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna rossa, n f sin. compl.
ca lluerneta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca oriola, n f sin. compl.
ca oriola vera, n f sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
ca senyoretes, n f pl sin. compl.
ca viret, n m sin. compl.
ca asse, n m var. ling.
ca chuliola, n f var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca joriola, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca juriola de cria, n f var. ling.
ca juriola menuda, n f var. ling.
ca lluverna, n f var. ling.
ca luerna, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca rafech, n m var. ling.
ca trazeta, n f var. ling.
ca uriola, n f var. ling.
nc Chelidonichthys lucerna
nc Trigla corax var. ling.
nc Trigla lucerna var. ling.
nc Trigla paeciloptera var. ling.
es alfondega
es bejel
es escaro
es gallina de mar
es golondrina
es lucerna
es milano
es rubio
fr grondin perlon
fr grondin-perlon
fr hirondelle
fr perlon
en gurnard butterfly
en sapphirine gurnard
en tub gurnard
en tube-fish
en yellow-gurnard
de Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

malaltia de Madelung

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca malaltia de Madelung, n f
ca radi corb de Destot, n m sin. compl.
es deformidad de Madelung, n f
es enfermedad de Madelung, n f
en Madelung deformity
en Madelung disease
la carpus curvus

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició

Malformació caracteritzada per la incurvació cap endavant de l'extrem inferior del radi, que desplaça el canell en subluxació anterior, i per l'atròfia de la meitat interna de l'epífisi radial inferior.

Nota

Les malformacions de la malaltia de Madelung provoquen una dislocació de l'articulació radiocubital inferior, amb luxació posterior de l'extremitat inferior del cúbit.

merlot

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca merlot, n m

Definició

Mascle de la merla de bec gros.

merlot

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca merlot, n m
oc merlòt, n m
es merlot, n m
fr merlot, n m
en Merlot, n m

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>

Definició

1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, força productiu, que dona el raïm merlot.
2. Raïm negre produït pel cep merlot, de maduració primerenca, mitjà, allargat, poc compacte i amb els grans petits, de color fosc blavós i amb la pell gruixuda, que dona el vi merlot.
3. Vi elaborat amb raïm merlot, fi, corpulent, ric en tanins, de color robí intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma de confitura i pebre verd, que se sol utilitzar per a fer cupatges.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la ratificació del terme normatiu merlot:

Es ratifica la denominació normativa merlot, manlleu d'origen occità (probablement, diminutiu de merla), pels motius següents:

·és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

merlot

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca merlot, n m
oc merlòt, n m
es merlot, n m
fr merlot, n m
en Merlot, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la ratificació del terme normatiu merlot:

Es ratifica la denominació normativa merlot, manlleu d'origen occità (probablement, diminutiu de merla), pels motius següents:

·és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

merlot

<Agricultura > Vitivinicultura>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

ca merlot, n m
oc merlòt, n m
es merlot, n m
fr merlot, n m
en Merlot, n m

<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>

Definició

1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, força productiu.
2. Raïm negre produït pel cep merlot, de maduració primerenca, mitjà, allargat, poc compacte i amb els grans petits, de color fosc blavós i amb la pell gruixuda.
3. Vi elaborat amb raïm merlot, fi, corpulent, ric en tanins, de color robí intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma de confitura i pebre verd, que se sol utilitzar per a fer cupatges.

Nota

Criteris aplicats:

Es ratifica la denominació normativa merlot, manlleu d'origen occità (probablement, diminutiu de merla), pels motius següents:

·és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

mill perlat

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mill perlat, n m
es maíz negro
es mijo candela
es mijo perla
es panizo negro
fr maïs noir
fr mil à chandelles
fr millet perle
fr penniset glauque
en african millet
en pale pigeon millet
en pearl millet
nc Pennisetum americanum
nc Pennisetum glaucum
nc Pennisetum typhoides

<Botànica>