Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca càncer per anilines, n m
ca càncer dels tintorers, n m sin. compl.

Definició

Carcinoma de cèl·lules transicionals de la bufeta observat en obrers que treballen amb colorants d'anilina, particularment benzidina i betanaftilamina.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca còlic saturní, n m
ca còlic de Devonshire, n m sin. compl.
ca còlic dels pintors, n m sin. compl.
ca còlic sec, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Definició

Dolor abdominal agut acompanyat de vòmits alimentaris, acompanyat de restrenyiment, que apareix en casos greus d'intoxicació per plom.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca endrapallengües, n m/f
ca grejolera, n f alt. sin.
ca herba rasposa, n f alt. sin.
ca llengüetes, n f pl alt. sin.
ca pega, n f alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca rogeta, n f alt. sin.
ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
ca tintorera, n f alt. sin.
ca greixolera, n f var. ling.
ca greixonera, n f var. ling.
ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca endrapallengües, n m/f
ca grejolera, n f alt. sin.
ca herba rasposa, n f alt. sin.
ca llengüetes, n f pl alt. sin.
ca pega, n f alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca rogeta, n f alt. sin.
ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
ca roja, n f alt. sin.
ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
ca tintorera, n f alt. sin.
ca greixolera, n f var. ling.
ca greixonera, n f var. ling.
ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca galda, n f
ca gavarró, n m sin. compl.
ca herba de la galda, n f sin. compl.
ca herba llanera, n f sin. compl.
ca bufadors, n m pl alt. sin.
ca disciplinant, n m alt. sin.
ca galda de tintorers, n f alt. sin.
ca gandalla, n f alt. sin.
ca lliri de tintorers, n m alt. sin.
ca palleta, n f alt. sin.
ca pallola, n f alt. sin.
ca disciplinat, n m var. ling.
ca gabarró, n m var. ling.
ca galsa, n f var. ling.
ca galza, n f var. ling.
ca gandia, n f var. ling.
ca gauda, n f var. ling.
ca guala, n f var. ling.
ca gualda, n f var. ling.
ca herba de la gauda, n f var. ling.
ca paiola, n f var. ling.
nc Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca galda, n f
ca gavarró, n m sin. compl.
ca herba de la galda, n f sin. compl.
ca herba llanera, n f sin. compl.
ca bufadors, n m pl alt. sin.
ca disciplinant, n m alt. sin.
ca galda de tintorers, n f alt. sin.
ca gandalla, n f alt. sin.
ca lliri de tintorers, n m alt. sin.
ca palleta, n f alt. sin.
ca pallola, n f alt. sin.
ca disciplinat, n m var. ling.
ca gabarró, n m var. ling.
ca galsa, n f var. ling.
ca galza, n f var. ling.
ca gandia, n f var. ling.
ca gauda, n f var. ling.
ca guala, n f var. ling.
ca gualda, n f var. ling.
ca herba de la gauda, n f var. ling.
ca paiola, n f var. ling.
nc Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Definició

Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

<Vinificació. Enologia>

Definició

Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

Nota

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

Nota

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.

Nota

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pintoresc" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota