Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "pintoresc" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca garnatxa tintorera, n m/f
- ca tintorera, n m/f sin. compl.
- es alicante bouschet, n m
- es garnacha tintorera, n f
- es negral, n m
- fr alicante bouschet, n m
- fr teinturier, n m
- en Alicante Bouschet, n
<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>
Definició
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.
Nota
- 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
- 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
-
Criteris aplicats:
S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:
·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;
·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;
·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;
·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.
Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestola, n f
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta de tintorers, n f alt. sin.
- ca ginestola de tintorers, n f alt. sin.
- ca ginestola tintòria, n f alt. sin.
- ca ginestola vera, n f alt. sin.
- ca ginestota, n f alt. sin.
- ca genesta de tintorers, n f var. ling.
- ca genestra de tintorers, n f var. ling.
- ca ginestrola, n f var. ling.
- ca retama de marjal, n f var. ling.
- nc Genista tinctoria L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestola, n f
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta de tintorers, n f alt. sin.
- ca ginestola de tintorers, n f alt. sin.
- ca ginestola tintòria, n f alt. sin.
- ca ginestola vera, n f alt. sin.
- ca ginestota, n f alt. sin.
- ca genesta de tintorers, n f var. ling.
- ca genestra de tintorers, n f var. ling.
- ca ginestrola, n f var. ling.
- ca retama de marjal, n f var. ling.
- nc Genista tinctoria L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca glast, n m
- ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
- ca herba del pastell, n f sin. compl.
- ca pastell, n m sin. compl.
- ca anyil, n m alt. sin.
- ca herba pastell, n f alt. sin.
- ca isàtide, n f alt. sin.
- ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
- ca pastel, n m var. ling.
- nc Isatis tinctoria L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca glast, n m
- ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
- ca herba del pastell, n f sin. compl.
- ca pastell, n m sin. compl.
- ca anyil, n m alt. sin.
- ca herba pastell, n f alt. sin.
- ca isàtide, n f alt. sin.
- ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
- ca pastel, n m var. ling.
- nc Isatis tinctoria L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca matapoll, n m
- ca baladre bord, n m sin. compl.
- ca herba pollera, n f sin. compl.
- ca herba pollosa, n f sin. compl.
- ca matagallina, n f sin. compl.
- ca paparra, n f sin. compl.
- ca picapoll, n m sin. compl.
- ca tei, n m sin. compl.
- ca tell, n m sin. compl.
- ca astruc, n m alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca farot, n m alt. sin.
- ca herba de poll, n f alt. sin.
- ca herba de polls, n f alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca matapeix, n m alt. sin.
- ca matapeixos, n m pl alt. sin.
- ca matapoll verd, n m alt. sin.
- ca matapollera, n f alt. sin.
- ca tei de mata, n m alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca tintorell, n m alt. sin.
- ca mata i pell, n f var. ling.
- ca matipoll, n m var. ling.
- nc Daphne gnidium L.
<Botànica > timeleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca matapoll, n m
- ca baladre bord, n m sin. compl.
- ca herba pollera, n f sin. compl.
- ca herba pollosa, n f sin. compl.
- ca matagallina, n f sin. compl.
- ca paparra, n f sin. compl.
- ca picapoll, n m sin. compl.
- ca tei, n m sin. compl.
- ca tell, n m sin. compl.
- ca astruc, n m alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca farot, n m alt. sin.
- ca herba de poll, n f alt. sin.
- ca herba de polls, n f alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca matapeix, n m alt. sin.
- ca matapeixos, n m pl alt. sin.
- ca matapoll verd, n m alt. sin.
- ca matapollera, n f alt. sin.
- ca tei de mata, n m alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca tintorell, n m alt. sin.
- ca mata i pell, n f var. ling.
- ca matipoll, n m var. ling.
- nc Daphne gnidium L.
<Botànica > timeleàcies>
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca matapoll, n m
- ca astruc, n m sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca matagallina, n f sin. compl.
- ca tell, n m sin. compl.
- ca tintorell, n m sin. compl.
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>