Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "planeta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca alidada de planxeta, n f
- es alidada de plancheta
- fr alidade de planchette
- it alidada per tavoletta pretoriana
- en plane-table alidade
- de Alhidade mit Visurplättchen
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
- Modernament sol anar proveïda d'una ullera estadimètrica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca alidada de planxeta, n f
- es alidada de plancheta
- fr alidade de planchette
- it alidada per tavoletta pretoriana
- en plane-table alidade
- de Alhidade mit Visurplättchen
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
- Modernament sol anar proveïda d'una ullera estadimètrica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca alidada de planxeta, n f
- es alidada de plancheta
- fr alidade de planchette
- it alidada per tavoletta pretoriana
- en plane-table alidade
- de Alhidade mit Visurplättchen
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
- Modernament sol anar proveïda d'una ullera estadimètrica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca al·lanita, n f
- ca ortita, n f sin. compl.
- es alanita
- es ortita
- fr allanite
- fr orthite
- it allanite
- it ortite
- en allanite
- en orthite
- de Allanit
- de Orthit
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Definició
Nota
- L'al·lanita és de color marró i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives.
- La denominació al·lanita és dedicada al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortita prové del mot grec orthós 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca al·lanita, n f
- ca ortita, n f sin. compl.
- es alanita
- es ortita
- fr allanite
- fr orthite
- it allanite
- it ortite
- en allanite
- en orthite
- de Allanit
- de Orthit
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- És de color marró fosc tirant a negre i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives. El nom és dedicat al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833).
- El nom prové del mot grec orthós, 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca amfiox, n m
- ca llanceta, n f sin. compl.
- es anfioxo
- nc Branchiostoma lanceolatum
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba berbena, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
- ca planta sagrada, n f alt. sin.
- ca barbena, n f var. ling.
- ca barbera, n f var. ling.
- ca berbera, n f var. ling.
- ca herba barbera, n f var. ling.
- ca herba berbera, n f var. ling.
- ca herba ververa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Verbena officinalis L.
<Botànica > verbenàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba berbena, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
- ca planta sagrada, n f alt. sin.
- ca barbena, n f var. ling.
- ca barbera, n f var. ling.
- ca berbera, n f var. ling.
- ca herba barbera, n f var. ling.
- ca herba berbera, n f var. ling.
- ca herba ververa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Verbena officinalis L.
<Botànica > verbenàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja, n f
- ca botja bovera, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca herba escaldadora, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba platera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca platera, n f alt. sin.
- ca boja pansera, n f var. ling.
- ca botja bobera, n f var. ling.
- ca herba escaldaora, n f var. ling.
- ca llemanosa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
- nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja, n f
- ca botja bovera, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca herba escaldadora, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba platera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca platera, n f alt. sin.
- ca boja pansera, n f var. ling.
- ca botja bobera, n f var. ling.
- ca herba escaldaora, n f var. ling.
- ca llemanosa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
- nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>