Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "poda" dins totes les àrees temàtiques

Cerithium vulgatum Cerithium vulgatum

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Cerithium vulgatum
  • es  pada
  • nc  Cerithium vulgatum

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  coda, n m

<Música>

Definició
Fragment que, afegit al tema o subjecte d'una fuga, prepara tonalment l'entrada del contrasubjecte.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  coda, n f

<Música>

Definició
Fragment musical que clou una composició, amb caràcter de conclusió temàtica.
coda coda

<Filologia. Llengua. Literatura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  coda, n f

<Filologia. Llengua. Literatura>

Definició
En fonètica, consonant o grup de consonants que tanquen una síl·laba.
coda coda

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coda, n f
  • es  coda, n f
  • fr  coda, n f
  • en  coda, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coda, n f
  • es  coda, n f

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coda, n f
  • es  coda
  • en  coda

<Música>

Definició
Fragment que tanca tota una composició musical o una part d'esta.
coda coda

<Arts > Dansa > Dansa clàssica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>

  • ca  coda, n f
  • es  coda, n f
  • fr  coda, n f
  • en  coda, n

<Dansa clàssica > Treball escènic>

Definició
Final brillant i enèrgic d'un ballet o d'un fragment d'un ballet, especialment d'un pas de dos o d'un dels actes de l'espectacle.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  coda, n f
  • es  coda
  • fr  coda
  • en  coda

<Lingüística>

Definició
En fonologia, constituent de la síl·laba que pot seguir el nucli.

Nota

  • Per exemple, la consonant final del mot puc o les dues consonants finals del mot caps. Alguns autors consideren que el nucli i la coda formen una unitat superior, la rima.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  coda, n f
  • es  coda
  • fr  coda
  • en  coda

<Lingüística>

Definició
En sintaxi, constituent que ocupa la posició final d'una construcció partitiva, comparativa o superlativa.

Nota

  • Per exemple, dels meus amics en la construcció partitiva la majoria dels meus amics; que tu en la construcció comparativa més alt que tu, i de tots en la construcció superlativa el més alt de tots.