Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "propalar" dins totes les àrees temàtiques

dansa popular dansa popular

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dansa popular, n f
  • ca  dansa tradicional, n f
  • es  danza popular

<Arts > Dansa>

Definició
Dansa creada i ballada pel poble.
dansa popular dansa popular

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dansa popular, n f
  • ca  dansa tradicional, n f
  • es  danza popular, n f
  • es  danza tradicional, n f
  • fr  danse populaire, n f
  • fr  danse traditionnelle, n f

<Didàctica de l'educació física>

democràcia popular democràcia popular

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  democràcia popular, n f

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial en diversos estats de l'est i el sud-est d'Europa sota la direcció dels partits comunistes com a forma estatal del període de transició del capitalisme cap al socialisme i com a modalitat de la dictadura del proletariat.
democràcia popular democràcia popular

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia popular, n f
  • es  democracia popular, n f

<Ciència política>

democràcia popular democràcia popular

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia popular, n f
  • es  democracia popular, n f

<Dret constitucional>

educació popular educació popular

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  educació popular, n f
  • es  educación popular
  • fr  éducation populaire
  • en  popular education

<Educació > Pedagogia social > Educació no formal>

Definició
Conjunt de projectes de desenvolupament cultural, personal i de participació social promoguts pel govern d'un municipi o un país per a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Nota

  • Un dels principals impulsors de l'educació popular va ser el pedagog brasiler Paulo Freire.
estepa populifòlia estepa populifòlia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estepa populifòlia, n f
  • es  jara cervuna, n f
  • es  jara macho, n f
  • es  jaranzo, n m
  • es  jarón, n m
  • fr  ciste à feuilles de peuplier, n m
  • en  poplar-leaved cistus, n
  • nc  Cistus populifolius

<Enginyeria forestal>

etimologia popular etimologia popular

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  etimologia popular, n f
  • ca  atracció paronímica, n f sin. compl.
  • es  atracción paronímica
  • es  etimología popular
  • es  paretimología
  • fr  attraction paronymique
  • fr  étymologie populaire
  • en  folk etymology
  • en  popular etymology

<Lingüística>

Definició
Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que presenten una semblança formal.

Nota

  • L'etimologia popular pot comportar canvis semàntics o fònics en els mots, anomenats homosemització i homonimització respectivament.
etimologia popular etimologia popular

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:

PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]

Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  etimologia popular, n f
  • ca  atracció paronímica, n f sin. compl.
  • es  etimología popular
  • fr  étymologie populaire
  • en  folk etymology

<Paremiologia>

Definició
Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que presenten una semblança formal.
etimologia popular etimologia popular

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  etimologia popular, n f
  • ca  atracció paronímica, n f sin. compl.
  • es  atracción paronímica
  • es  etimología popular
  • fr  attraction paronymique
  • fr  étymologie populaire
  • en  folk etimology
  • en  popular etymology

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Relació espontània que estableix un parlant entre mots d'origen diferent però que presenten una semblança formal.

Nota

  • Per exemple, pot semblar que el nom de marca Yoplait s'ha format a partir de yogourt + plait ('iogurt' + 'plau, agrada', en francès); en canvi, prové del nom de la fusió de dues empreses (Yola i Coplait).