Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca advertència, n f
ca punt negatiu, n m sin. compl.
es advertencia
es punto negativo
fr avertissement
en caution
en warning

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definició

Penalització imposada a un lluitador per passivitat o per una acció il·legal.

Nota

L'acumulació de tres advertències comporta la pèrdua del combat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca apunt, n m
ca arrimada, n f
es apunte
es arrime
es punto
fr pointage
en pointing

<Esport > 09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles>

Definició

Acció i efecte de llançar una bola tan a prop com sigui possible d'una altra bola o del bolig sense provocar-ne el desplaçament.

Nota

Són apunts el biberó i, en petanca, també el davant de bola, la mitja portada i la portada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca canellera, n f
es muñequera, n f
fr poignet de force, n m
pt protectores de punho, n m pl
en wristband, n

<Grans Magatzems > Seccions > Esports>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca capçal, n m
es cabezal, n m
es punto, n m
fr poupée fixe, n f
en head, n
en headstock, n
eu buru finko, n
eu tornu-buru, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca caragol de punxes, n m
ca caragol de punxa, n m sin. compl.
ca caragol punxent, n m sin. compl.
ca caragol punxós, n m sin. compl.
ca corn amb pues, n m sin. compl.
ca corn de pues, n m sin. compl.
ca corn de tap, n m sin. compl.
ca cornet amb puntes, n m sin. compl.
ca cornet de pues, n m sin. compl.
ca cornet de punxa, n m sin. compl.
es cañadilla
fr rocher épineux
en purple dry murex
nc Bolinus brandaris

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca castanyó, n m
ca sípia de punxa, n f
es castaño
es chopito
es choquito
fr petite seiche
fr seiche élégante
it piccola seppia
en elegant cuttlefish
de Kleine Sepia
nc Sepia elegans

<Zoologia > Crustacis>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "punxó" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Nota